Cultura

Gira internacional d'una companyia de teatre lleidatana

Teatre lluny de casa

La companyia lleidatana Campi Qui Pugui programa més de 60 actuacions per Europa, Israel i el Canadà durant el 2017

El grup denuncia que les arts de carrer no estan prou valorades a Catalunya

L'escàs valor que es dona al teatre de carrer, en comparació amb el que rep en altres latituds europees, fa que les companyies que s'hi dediquen professionalment busquin públics allunyats de casa nostra. Almenys això és el que defensa la companyia lleidatana Campi Qui Pugui (CQC), nascuda a Castellserà (Urgell) l'any 2009. Aquest grup engegarà enguany una gira internacional que el portarà a fer més de 60 actuacions en sis països europeus, així com a Israel i per, primera vegada, a Mont-real (Canadà). És la temporada que tenen programades més actuacions fora des que fa tres anys van iniciar un projecte per oferir-se com a companyia de teatre infantil de carrer a l'estranger, ateses les dificultats que es trobaven aquí per poder actuar.

Un dels fundadors de la companyia, Jordi Pedrós, reivindica la qualitat d'aquest gènere, que es fa a Lleida i també a tot Catalunya, “molt ben valorat de la Jonquera cap amunt'', però encara menystingut aquí. De cara a finals d'any, CQP espera tancar més actuacions internacionals i ja està negociant amb el mercat asiàtic per actuar en països com ara la Xina, Corea del Sud i Tailàndia.

Rats! i Manneken's Piss (guardonats amb el premi Drac d'Or com a millor espectacle de carrer en la Fira de Titelles de Lleida els anys 2015 i el 2016) són els dos espectacles amb què faran la fira internacional 2017. Aquestes actuacions es complementen amb les itinerants Neenaw! Neenaw!, Més enllà del bosc i Clicks ambulance. Pel que fa als espectacles de sala, La Blancaneu, El gat amb botes i La rateta completen el seu catàleg, apte per a tots els públics.

La temporada de CQP ja va començar al gener en la fira de cultura Internationale Kulturbörse de Friburg (Alemanya), i aquest febrer van estar a Feten (Gijón). La temporada de la companyia preveu, de moment, 63 actuacions més, a França, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Portugal, Romania, Israel –on actuen per segon any consecutiu, en un festival que es fa per Setmana Santa amb públic musulmà– Àustria i, per primer cop, a l'Amèrica del Nord, concretament a Mont-real.

Segons Jordi Pedrós, el 80% de les actuacions previstes per als mesos d'estiu són en l'àmbit internacional, però, tot i així, els espectadors lleidatans tindran l'oportunitat de veure els seus dos espectacles estrella al juny a Alpicat (Segrià) i a Lleida, on tancaran la temporada del Teatre de l'Escorxador.

Pedrós i Garcia van posar èmfasi, durant la presentació de la gira, en la qualitat del teatre infantil de producció catalana i, sobretot, lleidatana. Un gènere que consideren que no està prou valorat pels programadors del país. “Aquí es veu com un teatre que no és rendible, perquè normalment no es fa pagar entrada per veure'l.” Una situació que, segons Pedrós, canvia radicalment “de la Jonquera cap amunt'', on s'organitzen una gran quantitat de festivals de teatre de carrer especialitzats en aquesta temàtica, i a les companyies se les tracta molt millor i se les valora molt més.

Pedrós reivindica el caràcter “democràtic'' de les arts de carrer i el fet que es tracta de teatre “per a tothom''. Així mateix, explica que sovint a l'estranger es troben persones que no han vist mai un espectacle de teatre i que “s'emocionen” quan els veuen.

Extrem Orient
Tot i que la voluntat dels Campi Qui Pugui és fer més actuacions per Catalunya, ja han començat negociacions amb programadors asiàtics pe r poder oferir algun espectacle a la Xina, Corea del Sud i Tailàndia entre finals d'aquest any i principis del que ve.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Catorze hores de foscor

lleida

L’emblema de Breda

Breda
ARTUR RAMON
GALERISTA, ANTIQUARI I HISTORIADOR DE L’ART

“Des del punt de vista de l’art, Barcelona és una ciutat de províncies”

barcelona

Ben a prop dels Gaudí

Barcelona

Nou disc de Lax’n’Busto, amb diversos cantants

barcelona

La ràdio es posa al dia

Girona

La frontera sud de Martí Albesa

Girona

The Unfinished Sympathy, al Yeah!

Girona

Garrigasait, premi Setè Cel

Salt