cultura

‘Escena' és paraula femenina

La cartellera reforça la presència d'espectacles amb una forta dosi de reivindicació dels drets de la dona

‘Barbes de balena' rescata la història de la doctora Aleu tot denunciant la desigualtat entre home i dona avui

La car­te­llera més feme­nina pel 8 de març. Per casu­a­li­tat, o no, avui hi ha una nota­ble presència de les dones als tea­tres. Si fa uns anys l'Asso­ci­ació d'Actors i Direc­tors Pro­fes­si­o­nals de Cata­lu­nya edi­tava un rànquing de la situ­ació labo­ral de les actrius i les direc­to­res en les pro­gra­ma­ci­ons dels prin­ci­pals tea­tres, ara sem­bla que (almenys pun­tu­al­ment) es revela un canvi nota­ble. Aquesta set­mana hi ha peces com Jane Eyre: una auto­bi­o­gra­fia, de Char­lotte Brontë; Yerma, de García Lorca; La senyora Flo­ren­tina i el seu amor Homer, de Rodo­reda, i la recu­pe­ració en clau de comèdia musi­cal d'Homes, de T de Tea­tre. Títols que, amb un to molt dife­rent, denun­cien el paper submís que la soci­e­tat ha ator­gat a les dones. Ho fan donant veu a les que s'hi van revol­tar, des de la cri­ada Zera­fina fins a la mes­tressa Yerma. O la ins­ti­tu­triu Eyre i la novel·lista Mary She­lley. Fins i tot L'ànec sal­vatgeen el que Ibsen sem­bla haver renun­ciat a una dona forta, demos­tra ser el pal de paller davant d'un marit penell, que el destí mal­tracta.

Pro­jecte Ingenu ataca un Lorca d'alta volada poètica i pro­funda càrrega de denúncia. La seva volun­tat d'huma­nit­zar els per­so­nat­ges, de res­tar-los afec­tació dramàtica, ve acom­pa­nyada d'un espai escènic sublim, que tant narra com adjec­tiva. Al cos­tat d'un vers cris­tal·lí, apor­ten una qua­li­tat al movi­ment que esdevé, pràcti­ca­ment, core­o­gra­fia. Falta encara que la follia que revela la paraula es tras­passi al cos de la pro­ta­go­nista (una valenta Alba José) que arro­do­nirà una pro­posta que també inclou veu i cant i una llum tènue, que apunta i encerta la intenció. Aquesta Yerma té alguna cosa d'atem­po­ral perquè es mou pels pre­ju­di­cis fami­li­ars de l'anda­lu­sia rural dels anys trenta però alhora fa gat­zara amb aire de botellón amb les seves ami­gues; con­sulta a una pito­nissa per mòbil; o gasta Pre­dic­tor per veure si està emba­ras­sada d'una vegada.

La dona, ahir i avui

Aquest ves­pre s'estrena al Maldà Bar­bes de balena, una peça que navega del pas­sat al pre­sent per ana­lit­zar la situ­ació de les dones. Un dels troncs cen­trals és la història de Dolors Aleu, la pri­mera metge que va exer­cir pro­fes­si­o­nal­ment en les espe­ci­a­li­tats de gine­co­lo­gia i pedi­a­tria, tot i la con­trovèrsia a la premsa i el suport d'alguns met­ges. Núria Cuyàs, bes­neta d'Aleu, la inter­preta. La pro­esa de la doc­tora va estar mal vista durant molt temps pel seu avi, se sobta l'actriu. La doc­tora va adver­tir del perill de les coti­lles en el cos femení. Bar­bes de Balena ha permès inda­gar sobre la història de les àvies i també ha aju­dat a fer que les matei­xes actrius s'ado­nin del pes de la soci­e­tat sobre les dones, des de defi­ni­ci­ons de la Reial Acadèmia Espa­nyola (sexo débil: con­junto de muje­res) que ara diu que modi­fi­carà, fins a l'estètica domi­nant, amb les saba­tes de taló com a subs­ti­tu­tes de les coti­lles, fetes històrica­ment amb el que es conei­xia com a bar­bes de balena. Totes les pro­pos­tes fugen del pam­flet i expo­sen exem­ples gràfics i evi­dents. La peda­go­gia és feme­nina. També.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia