Cultura

crítica de música

Passen els mites, queda la música

Quan el nord-americà Ry Cooder va orquestrar el Buenavista Social Club, l'objectiu era passejar pel món una sèrie de músics veteraníssims redescoberts per ell mateix i rescatats de l'ostracisme que molts havien patit en la seva pròpia illa. Músics que, durant un grapat d'anys, van donar proves de la seva genialitat, començant pel mític Compay Segundo, el pianista Rubén González i, a més distància d'edat, Ibrahim Ferrer. Desapareguts aquests astres, el perill d'una formació com aquesta és derivar en una franquícia descafeïnada de músics aferrats al crèdit de la glòria passada.

No és el cas, de moment. A Girona van fer ballar, literalment, l'auditori amb alguns il·lustres que resisteixen però, sobretot, amb uns recanvis imponents. Van ser un so compacte, espontani i alhora disciplinat, una percussió de rellotgeria, potent i trepidant tot i el posat dels tres impertèrrits executors; dits portentosos al piano, vocalistes solvents i la dosi justa de mitologia cubana en una secció veterana de vent simpatiquíssima. Ah! I un llaütista, Barbarito Torres, per al qual no passen els anys.

Les llegendes de la música cubana van morint. La música, queda.

Músics: Guajiro Mirabal (trompeta); Manuel Galbán (guitarra); Aguaje Ramos (trombó, direcció);Barbarito Torres (llaüt); La Noche (bongos); Pedro Gutiérrez (contrabaix); Idaina Valdés (veu); Rolando Luna (piano); Filiberto Sánchez (timbals); Ángel Terry (congues); Carlos Calunga (veu); Luís Alemany (trompeta); Raúl Nacianceno (clarinet, flauta i saxo) Dia i lloc: Auditori de Girona, 27 de novembre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Daniel Higiénico presenta ‘Esperando a Robin Hood’, demà a La Mirona

salt
Peter Cattaneo
Director de cinema

“La música va directa al cor”

Barcelona
Un tast de...
‘Minguella leaks’, de Josep M. Minguella i Francesc Aguilar

El futbol és com el cinema

Crònica
música

Essència domèstica

S. Feliu Guíxols
Crítica
cinema

Noies vitals a l’Algèria convulsa dels 90

Restes de quatre cases, a Santa Creu de Rodes

eL PORT DE LA SELVA
Drama / Comèdia

‘Judy & Punch’, titelles i revolució feminista

Drama

Ben Affleck es redimeix a través del bàsquet

Terror

Nicolas Cage en un malson al·lucinogen