Fer-se llegir

Hi ha molts temes que atre­uen filòlegs i lingüistes, però només alguns filòlegs i lingüistes són capaços d'atreure amb inde­pendència dels temes que estu­dien. És el cas de Joan Martí i Cas­tell, catedràtic emèrit de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili i mem­bre també emèrit de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans.

El 2014 Martí va publi­car un pri­mer volum d'apor­ta­ci­ons a l'estudi de la filo­lo­gia i la lingüística cata­la­nes. Ara en publica un altre, tant o més interes­sant, que conté setze tre­balls entorn de la rea­li­tat històrica i social de la llen­gua cata­lana. Tots aquests arti­cles, la majo­ria teòrics, Martí ja els havia publi­cat de manera esparsa en dife­rents revis­tes: fins i tot n'hi ha un en anglès, extra­or­di­nari, sobre el Pri­mer Congrés Inter­na­ci­o­nal de la Llen­gua Cata­lana. Afe­geixo que no hau­ria pas­sat res perquè s'hagués publi­cat en català, dife­rent­ment de la publi­cació ori­gi­nal.

Martí té, doncs, una capa­ci­tat científica que des­punta perquè, gai­rebé com ningú (del ram), amara els tex­tos amb una estètica potent, d'orfe­bre­ria literària. Això es nota tant si escriu sobre la vida i l'obra d'Artur Bladé i Desum­vila com si refle­xi­ona al vol­tant de la iden­ti­fi­cació llen­gua/pen­sa­ment o llen­gua/comu­ni­tat.