cultura

estimada psicoanalista

Campanya de lectura

M'han dit els escrip­tors cone­guts que es veu que en aquesta història de la lite­ra­tura el més com­pli­cat és arri­bar al públic i acon­se­guir que els teus lli­bres tin­guin visi­bi­li­tat. Això que sem­bla una obvi­e­tat es veu que es com­plica quan has de llui­tar amb pre­sen­ta­dors cone­guts, amb famo­sos de la premsa rosa, amb ter­tu­li­ans habi­tu­als –molts amb negre lite­rari– que, a més, reben un trac­ta­ment periodístic de luxe.

Però he tin­gut una idea. Cal acos­tar-se a qual­se­vol ins­ti­tució d'aques­tes que fan anar fons públics, que ja sem­blen jus­ti­fi­cats si acon­se­guei­xen un parell o tres retuits interes­sants, i pro­po­sar una gran cam­pa­nya amb tan­ques publi­citàries, anun­cis a premsa, ràdio i tele­visió i pre­sen­ta­ci­ons luxo­ses en pala­uets moder­nis­tes. La lite­ra­tura truca a la teva porta, seria el lema. I es trac­ta­ria que la ins­ti­tució pública de torn comprés milers d'exem­plars del meu lli­bre i els fes arri­bar a un grup nombrós però selec­ci­o­nat de ciu­ta­dans.

Pri­mer vin­dria un car­ter que tru­ca­ria dues vega­des (un home­natge lite­rari subli­mi­nal a J. M. Cain) i mar­xa­ria. Després vin­dria un paio ves­tit de balena blanca (Mel­vi­lle, of course) i dei­xa­ria un paquet. Dins del meu lli­bre, una adreça d'Ins­ta­gram, per allò de fer-ho modern, i un full d'ins­truc­ci­ons (si pot ser amb fal­tes d'orto­gra­fia que s'han de des­co­brir). Tots els que pen­gin una foto amb el lli­bre i una falta i l'enviïn al compte de l'ONU entra­ran al sor­teig d'una tarda boja amb un book tuber de moda. Jo vendré més lli­bres que el Bosch, la Rahola i el Basté junts i la ins­ti­tució de torn serà la més culta i moderna del mes. Un èxit!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.