Cultura

biblioteques

Dels llibres a la innovació

Les biblioteques de Barcelona, marc de 350 activitats de creació i experimentació del programa BiblioLab

Amb BiblioLab es vol ajudar a desenvolupar i compartir coneixements i creativitat

“Fins ara havíem plantejat la Xarxa de Biblioteques com un sistema de lectura, aprenentatge i per facilitar coneixement”, explicava ahir Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, a la biblioteca Volpelleres-Miquel Batllori de Sant Cugat. “Ara, a través de BiblioLab, pensem que fem un pas endavant cap al segle XXI, cap a l'era digital”, hi afegia.

Això implica un canvi cap a un model basat en la creació de coneixement i la innovació ciutadana, que situï la ciutadania com a protagonista de la xarxa de biblioteques del futur. Aquest són els objectius de BiblioLab, que inclou la programació de més de 350 activitats relacionades amb la creació i l'experimentació en més de 55 biblioteques de la demarcació.

“Per a la Diputació de Barcelona –explica Mercè Conesa– aquest és un projecte estel·lar, un dels eixos fonamentals. Al llarg de cent anys hem facilitat l'accés a la cultura i el coneixement arreu del territori, i ara que tenim uns reptes tan grans entorn del coneixement, volem aglutinar esforços.” Per aquest motiu, BiblioLab implica també “la universitat, centres de recerca, empreses, fundacions, administració pública i, sobretot, el ciutadà, que és l'eix d'aquesta possibilitat de creativitat i innovació”.

BiblioLab és un dels projectes destacats del pla de mandat 2016-2019 de la Diputació de Barcelona, que hi dedica 300.000 euros de pressupost. L'objectiu és acabar implicant-hi les 230 biblioteques de la xarxa, que tenen gairebé tres milions d'usuaris a l'any i més de 70.000 usuaris cada dia.

Marta Cano, una de les responsables del projecte, explica que volen “adaptar les funcions clàssiques de la biblioteca a la nova situació”, tot creant “comunitats i plataformes per compartir el coneixement que creen els ciutadans”. La idea és que hi hagi “un espai de creació a cada biblioteca, però cadascun serà diferent”. Alguns exemples: a Santa Coloma de Gramenet, que té una forta immigració provinent de cultures molt diferents, s'ha creat un centre de coneixement al voltant de la cuina; al Baix Llobregat, un altre que gira entorn de l'agricultura i el consum de km 0; a la mateixa biblioteca Miquel Batllori de Sant Cugat, Fernando Vilariño, del Centre de Visió per Computador de la UAB, treballa en el Projecte Brossa, una instal·lació tecnològica amb un miler de poemes visuals inèdits de Joan Brossa en què la gent pot participar. Molts projectes del BiblioLab tenen un important paper del factor tecnològic. Però també hi ha projectes cientificosocials (nutrició, agricultura, astronomia, natura...), artístics (música, arts plàstiques, artesania...) i relacionats amb la lectura i escriptura.Martí Pujol, president delegat de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, remarca el vessant científic de BiblioLab: “La ciència ha d'arribar a tots els racons de la nostra geografia. No és fàcil, costa fer arribar la ciència a la gent.”Mercè Conesa, que és també alcaldessa de Sant Cugat, creu que “estem en un món molt canviant, en què desconeixem les professions del futur”. “Sabem que necessitarem més capacitació en tecnologia, en aspectes científics, i pensem que fins ara les biblioteques no acabaven de garantir aquests aspectes.” Per això, volen “dotar tota la xarxa de biblioteques d'aquests espais que aniran en funció de diferents projectes ciutadans.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.