cultura

David Alegret

Tenor

“S’hauria de defensar més la cançó catalana”

Els poemes són molt actuals, perquè, si ens carreguem la natura, què ens queda?

Schubert, Schumann... són alguns dels grans compositors de lied alemany que encara enlluernen avui dia amb la seva música i són el puntal del gènere. A Catalunya, però, també hi va haver una generació de compositors que van conrear la cançó culta, però el seu recorregut va quedar truncat amb la Guerra Civil. Ara el tenor David Alegret recupera una tria de cançons, algunes inèdites, i les ha enregistrat en el CD Impressions de natura (Columna Música), acompanyat per Daniel Blanch al piano.

D’on neix el projecte?
Fa uns tres anys, l’Associació Joan Manén que presideix Daniel Blanc em va convidar a cantar una cançó de Francesc Pujol, i aleshores ja em vaig plantejar la possibilitat d’enregistrar un àlbum per recuperar tot aquest llegat. M’agrada la cançó catalana i me’n surto bé. En Daniel havia fet una recerca i havia trobat unes quantes partitures inèdites; en l’àlbum n’hi ha 16, de les 28 peces.
A què fa referència el títol?
Vam buscar una temàtica per donar unitat a l’àlbum i vam centrar-nos en els poemes relacionats amb la natura, escrits per autors de finals del segle XIX i principis del XX, i vam buscar els temes més adients per a una gravació. Per exemple, vam deixar fora Blancafort i Mompou, però, en canvi, vam incloure temes de Francesc Pujol i Francesc Montserrat, un compositor totalment oblidat. Va compondre un cicle, Impressions de natura, de tres cançons, que dona títol a l’àlbum. També hi ha temes de Lamote de Grignon i Eduard Toldrà.
Quina és la particularitat d’aquestes cançons?
Demostren que a Catalunya tenim cançó de gran qualitat, al mateix nivell que la cançó francesa o el lied alemany, però degut a la guerra és un gènere que –tal com diu Miquel Desclot en el llibret– va quedar escapçat. Es nota que arrosseguem aquest parèntesi, que en part explica per què costa tant la música contemporània a Catalunya, perquè la història musical ha quedat truncada. Per tant, recuperar aquest llegat oblidat pot ajudar a resituar-se culturalment.
Com són les cançons?
Estan molt lligades al noucentisme i al modernisme, i reben influències wagnerianes. Això es veu en les composicions de Montserrat, que escriu peces marcadament romàntiques. És un cas curiós perquè va guanyar un concurs de l’Orfeó el 1908, però després de la guerra va quedar colgat. També es va dedicar al teatre líric, tot d’obres que no han sortit a la llum.
El proper 1 de juny farà un recital al Palau dins el cicle ‘Intèrprets catalans’.
La primera part estarà dedicada al lied alemany amb cançons relacionades amb la natura de Beethoven i Schubert, i a la segona cantaré cançons del CD.
Com va anar l’enregistrament?
El vam fer al Petit Palau el desembre passat en dues tirades de tres dies. Ens van cedir la sala i va anar molt bé. Hem de dir que els vincles d’aquests compositors amb el Palau són evidents: el mateix Francesc Pujol era assistent de Millet i durant un temps es va ocupar de l’Orfeó.
Hi haurà un segon àlbum?
No ho crec, perquè aquí hem triat les cançons que s’adapten bé a la meva veu i, de moment, no hi ha cap projecte.
Torna al Palau la temporada vinent amb la ‘Novena’ de Beethoven i la ‘Passió segons sant Joan’, així com al festival Life Victoria, al novembre, i al Liceu l’any vinent amb ‘Romeo et Juliette’ de Gounod, i debutarà en el paper de Tybalt. En quin format de concert se sent més còmode?
M’agrada combinar el recital, l’oratori i l’òpera, perquè d’una cosa se n’aprèn per a l’altra. Em vaig formar a Basilea per cantar oratoris i lieds, però després em vaig anar especialitzant en el repertori operístic rossinià i mozartià. El més important, i això ho tinc molt present, és respectar la veu i no forçar-la.
Com és l’experiència de cantar en la llengua materna?
Et sents com a casa. En aquest tipus de repertori pren molta rellevància la lletra. Gairebé és un recital de poesia i la veu es posa al servei de la paraula.
Què projecten en la natura aquests autors?
Les poesies, de Tomàs Garcés, Josep Carner i Josep M. de Sagarra, tracten de la mort i l’enyorança de qui ha d’abandonar la seva terra. La natura encaixa en tots aquests sentiments i trobo que és molt actual avui dia perquè, si ens carreguem la natura, què ens queda? També s’hauria de defensar més la cançó catalana en la Schubertíada, per exemple, així com els intèrprets catalans, perquè en tenim de formats internacionalment. Trobo que el circuit de recital és escàs i en falta un de mitjà. Està bé que portin els grans noms del lied, però també cal deixar espai per als cantants del país, que també tenen una gran qualitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA