cultura

M. ÀNGELS BLASCO

DIRECTORA DELS SERVEIS TERRITORIALS DE CULTURA A LA CATALUNYA CENTRAL

“El Museu Episcopal ha d’agafar caràcter nacional”

“Hem de fer aflorar el patrimoni perquè la gent el conegui; els museus que són magatzems en aquest moment estan obsolets”

“És una plataforma claríssima de projecció i de trobada del sector”

“El govern ha concedit el plurianual que ha de fer possible que a finals del 2018 o principis del 2019 l’arxiu estigui en funcionament”

Mestra i música
Maria Àngels Blasco (Vic, 1971) és diplomada en professorat d’EGB especialitat de filologia anglesa. Ha treballat com a mestra d’educació primària i secundària, i va ser professora d’oboè al conservatori de Terrassa (2005-2009). Ha tocat a les orquestres de Terrassa, Vic i Igualada, entre altres. També és directora de la Coral Cabriol des del 1990 i cantaire de la Coral Canigó des del 1992.
[Amb la crisi] Cultura ha patit molt i la cultura popular s’ha fet amb un esclop i una espardenya

Maria Àngels Blasco va assumir el 2011 la direcció dels serveis territorials de Cultura a la Catalunya Central, amb seu a la plaça Major de Vic. Amb ella fem un repàs de les accions culturals a la regió.

La Catalunya Central es queda les engrunes del pressupost del Departament de Cultura?
No, per descomptat que no. El pressupost no està especificat ni per comarques ni per vegueries, sinó que va en funció dels projectes específics. La Catalunya Central té les seves característiques –quan vam començar hi havia cinc comarques, ara ja són sis, i en algun moment s’haurà de resoldre el Lluçanès– i cada comarca té la seva idiosincràsia i les seves riqueses culturals. Els directors territorials som les orelles i els ulls del conseller i la conselleria al territori, i la nostra primera feina és ser propers a totes les activitats culturals del nostre àmbit i saber quines són les necessitats i les mancances.
I quines són?
La sort és que el patrimoni que hi ha en aquestes comarques es manté molt dempeus i en molt bones condicions. L’últim paquet d’intervenció patrimonial que vam fer, de 2,4 milions d’euros, amb un conveni amb la concessionària de l’eix transversal, Cedinsa, ens va permetre fer una actuació que encara estem executant, amb peces monumentals o jaciments molt importants: hem anat des del jaciment romà de Puig Ciutat al Lluçanès, passant per la col·legiata de Cardona –actuació ja tancada–, fins a Viver i Serrateix al Berguedà, els jutjats vells de Manresa –una actuació d’obra civil que encara s’ha de començar–, el monestir de Santa Maria de l’Estany –una actuació tancada que està pendent d’inauguració abans que s’acabi l’estiu i, si no, al setembre– i ara tenim dues últimes actuacions en dansa: el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes i el projecte de museïtzació de l’Esquerda de Roda de Ter.
Parlem de subvencions. A Vic, el Mercat de Música Viva rebrà 360.000 euros, més d’un terç del pressupost. És lògic que el govern hi posi tants diners?
Sí. El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) està dins el que en diem fires i mercats estratègics del Departament de Cultura. A tot el país n’hi ha sis, de les quals tres són a la Catalunya Central: el MMVV, la Fira Mediterrània de Manresa –amb activitat durant l’any i on posem prop de 500.000 euros– i la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada, on la Generalitat posa 150.000 euros. Són fires que ens han de permetre no només fer un festival, perquè amb això crec que ens quedaríem una mica orfes, sinó que volem que siguin un mercat on puguem presentar una programació que doni servei a la resta del país. Són unes plataformes claríssimes de projecció i de trobada del sector.
Al Museu Episcopal de Vic (MEV) el govern li ha concedit una subvenció de 313.144 euros. El bisbat se l’ha de continuar ajudant?
Les obres que té el Museu Episcopal són un patrimoni realment molt important; després del del MNAC, és el que millor explica el romànic de Catalunya. El MEV és un museu que ha d’agafar un caràcter nacional, desterritorialitzat de Barcelona. La seva importància va més enllà de qui en té la propietat, les seves obres són nacionals. Per tant, hi hem de continuar sent. Com també estem fent unes obres de restauració al Museu de Manresa, perquè la col·lecció que té del barroc és igual de transcendental i l’hem de posar en contacte amb la resta de barroc que hi ha a Catalunya, com per exemple els retaules de Mataró o del Solsonès. Al Museu de Solsona també hi hem de ser i donar-lo a conèixer. Hem de fer aflorar el patrimoni perquè la gent el conegui i no quedi tancat als museus. Els museus que són magatzems en aquest moment estan obsolets.
En el cas del MEV, estaria d’acord que l’adjectiu ‘episcopal’ li fa un flac favor?
És difícil respondre la pregunta. Potser sí que es podria buscar un nom que expliqués més bé el que inclou, sempre amb consens dels propietaris.
A l’Anoia, el govern ha acordat un ajut de 2,1 milions d’euros per construir la nova seu de l’Arxiu Comarcal. Amb quin calendari es treballa?
L’actual arxiu comarcal de l’Anoia està en un edifici que té moltes mancances –problemes estructurals, d’humitat...– i és molt urgent fer un canvi d’edifici. Dos o tres anys enrere ja parlàvem que faltava un lloc per canviar la seu i finalment l’hem trobat. Des del Departament som partidaris de buscar llocs, si pot ser i els ajuntaments ens ho poden facilitar, com més a la vora del centre millor, perquè molts usuaris dels arxius hi van a peu. La Teneria té aquestes condicions. Fa un any que treballem en el nou projecte, està redactat, està a punt de licitació i ara el govern ha concedit el plurianual que ha de fer possible que a finals del 2018 o, com a molt, a principis del 2019 l’arxiu estigui en funcionament.
Quan va començar era en plena època de retallades. L’aixeta s’està obrint una mica?
Realment només hem viscut una retallada rere l’altra. Cultura ha patit molt i la cultura popular, que és la que ha aguantat la identitat del país, s’ha fet amb un esclop i una espardenya. En patrimoni vam notar un retrocés, hi havia pocs projectes. Ara torna a créixer. En breu s’inaugurarà el Centre d’Interpretació de Paleontologia de Fumanya, zona BCIN.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona