Un edifici “Maco”
L’industrial Rafael Valls va encarregar a l’arquitecte Josep Pausas un projecte de reforma de la seva casa senyorial a Igualada
El resultat va ser una façana amb reminiscències clàssiques i barroques
Cal Maco es transformarà en un alberg per a pelegrins quan s’enllesteixi el trasllat de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, entre el 2018 i el 2019
Des dels anys vuitantaés de propietat pública i inclou l’Arxiu Comarcal de l’Anoia
L’igualadí Rafael Valls i Valls va ser un de tants adobers que van fer fortuna en una de les indústries més genuïnes de la ciutat. L’adob de pells donava feina a un miler de treballadors en unes dues-centes empreses a principis del segle XX. Els beneficis es dedicaven a la millora i mecanització de les empreses, a la construcció de nous habitatges o a la millora dels existents.
Aquesta última opció va ser la que va prendre l’adober Rafael Valls. Així, l’any 1914 va encarregar a l’arquitecte Josep Pausas i Coll el projecte per remodelar la Casa Valls i Valls, més coneguda com Cal Maco, situada en un dels espais més cèntrics de la ciutat. Es tracta de la plaça de la Creu, llavors anomenada plaça del 17 de Juliol.
Josep Pausas, que també era l’arquitecte municipal d’Igualada, va arranjar la façana amb un estil eclèctic on es recreen elements de tradició clàssica i barroca. La façana de l’edifici destaca per l’harmoniosa distribució de finestres, balcons i tribuna. Sota la balustrada superior hi ha un ràfec protector i a sota, els petits finestrals de les obertures de les golfes, amb sofisticades motllures ornamentals.
Destaca especialment la tribuna en voladís amb columnes clàssiques de color rosa i amb pintures de temàtica floral i influència modernista a la part interior de la balconada. Els motius florals també protagonitzen algunes pintures a les escales i al vestíbul de la casa. Cal Maco està format per planta celler amb una part coberta amb volta, planta baixa, planta primera i golfes. Pel que fa a la tècnica constructiva, l’arquitecte va fer servir els murs de càrrega amb embigats de fusta i voltes de canó.
La façana sud, que queda oculta en un pati interior, amaga unes sorprenents balconades de ferro forjat. Les sortides a aquest mirador sobre l’igualadí barri del Rec són petites portes i unes petites finestres ornamentals amb forma romboidal. L’estètica industrial i racionalista d’aquesta façana posterior s’allunya de tota l’obra de Pausas, que abraça des del modernisme i el noucentisme fins a les tendències més neoclàssiques.
Seu de l’Arxiu Comarcal
L’any 1982, l’Ajuntament d’Igualada va adquirir l’edifici, que llavors era propietat de Carlos Godó, vinculat a una altra de les famílies industrials de la ciutat. Cal Maco es va reformar en profunditat i des de 1986 és la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia, però tres dècades després Cal Maco ha quedat petit i té els dies comptats com a repositori de la memòria col·lectiva de la comarca. La casa senyorial també havia inclòs algunes oficines municipals i encara avui és la seu de l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, que hi té la seva sala d’exposicions a la planta baixa.
I a curt termini, alberg
La Generalitat i l’Ajuntament treballen per convertir l’antic edifici de la Tenería –l’escola universitària de l’àmbit de l’adoberia– en nova seu de l’arxiu i d’altres usos com ara l’escola d’adults i l’escola oficial d’idiomes. Quan això sigui una realitat, l’any 2019, Cal Maco iniciarà una nova aventura, la de convertir-se en refugi de pelegrins del Camí de Sant Jaume i del Camí Ignasià. Precisament, l’any 2022 se celebraran els 500 anys de l’arribada de sant Ignasi de Loiola a Manresa, una efemèride que es preveu que doni impuls al camí que va fer el basc, passant per localitats com ara Igualada. Amb aquest horitzó, l’Ajuntament d’Igualada preveu invertir 1,5 milions d’euros per convertir Cal Maco en un alberg per a una cinquantena de persones.
