Música

la crònica

música

Una experiència per als sentits

Últi­ma­ment es parla molt de ven­dre i de viure experiències, tant si es tracta d’un cre­uer pel Medi­ter­rani, un tast gas­tronòmic o un con­cert. Per una vegada jo també uti­lit­zaré aquest con­cepte a mig camí entre el màrque­ting i la filo­so­fia ori­en­tal, per inten­tar trans­me­tre la gran experiència que va ser l’actu­ació del can­tau­tor canari Pedro Guerra, dis­sabte a l’exte­rior del mas Sa Pera­fita, seu del celler Martín Faixó, dins la pro­gra­mació de con­certs íntims “entre vinyes” del fes­ti­val Sons del Món. El direc­tor del fes­ti­val, Xavi Pas­cual, i el pro­pi­e­tari del celler, Rafa Martín, van donar la ben­vin­guda als tres-cents pri­vi­le­gi­ats que es van reu­nir al cos­tat d’aquesta masia cada­que­senca del segle XIV per gau­dir d’una copa de vi de la casa i d’una vin­tena de cançons d’un dels millors autors i intèrprets de la cançó en espa­nyol de l’últim quart de segle. Sense gai­res preàmbuls, Pedro Guerra va sor­tir a les 8 i 22 del ves­pre, sol amb la gui­tarra, a un esce­nari petit i des­pu­llat, amb el teló de fons impres­si­o­nant de les vinyes i les mun­ta­nyes, dar­rere de les quals vam anar veient com s’ama­gava el sol a poc a poc, men­tre el can­tant se’ns apa­rei­xia a con­tra­llum, enfos­quit en con­trast amb una veu bella i diàfana.

Com va expli­car Guerra, simpàtic i xer­raire, es trac­tava de pre­sen­tar els dos dis­cos que va publi­car l’any pas­sat, Arde Esto­colmo, amb temes 100% pro­pis i inèdits, i 14 de ciento volando de 14, en què va musi­car 14 sonets de Sabina amb trenta veus con­vi­da­des. En rea­li­tat, del pri­mer disc només van sonar qua­tre cançons, inclo­ses l’homònima i Márge­nes, mos­tres de la més sub­til cançó amb consciència social no pam­fletària, i del segon, dues: La fe del car­bo­nero i Sin pun­tos ni comas, un sonet que, segons Sabina, parla “del sec­ta­risme”, tot i que l’irònic Guerra no ho vegi gaire clar. Però la poe­sia en gene­ral va estar molt pre­sent al llarg del con­cert, amb poe­mes musi­cats d’Ángel González i de Pablo Neruda –que Guerra va adap­tar per a Poveda–, i al final el disc més repre­sen­tat en el reper­tori va ser Raíz (1998), amb sis cançons, com ara la pre­ci­osa Cerca del amor, i encara va anar més enrere fins al seu debut amb Golo­si­nas (1995) dei­xant per al penúltim bis un gloriós Con­tamíname. En una nit d’experiències i sen­sa­ci­ons múlti­ples, copro­ta­go­nit­zada pels cants d’ocells i la tra­mun­tana, fins i tot va haver-hi lloc per a l’humor: “Als de casa els poso al cotxe les meves cançons noves i després el Des­pa­cito. Així patim tots una mica”, va dir Pedro. Ino­bli­da­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia