Patrimoni

Cultura

Doten el poblat ibèric de Santa Coloma de Gramenet d’un òrgan gestor

L’Ajuntament, l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre Excursionista Puigcastellar en formen part

Seran els encarregats de vetllar per la seva protecció

El poblat ibèric del Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, té per fi un òrgan mixt que s’ocupa de la seva gestió. En formen part l’Ajuntament de Santa Coloma, que actua com a gestor directe del poblat i el seu entorn i du a terme les intervencions arqueològiques en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), les tasques de manteniment i vigilància i la promoció del jaciment com a element d’interès cultural i turístic; l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que és el propietari dels terrenys des de l’any 1919, i el Centre Excursionista Puigcastellar (CEP), que ofereix la seva col·laboració i assessorament com a entitat ciutadana defensora i difusora de la zona arqueològica i del seu entorn. El conveni, signat recentment, recull els estatuts d’un consorci creat l’11 de juliol del 2013 que no va poder tirar endavant a causa dels impediments legals derivats de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL).

Amb aquest acord es pretén dotar la zona arqueològica del poblat ibèric Puig Castellar d’un òrgan gestor operatiu a través de la constitució de la comissió de seguiment del conveni, que serà un òrgan mixt compost per persones representants de les parts signants.

La zona arqueològica del Puig Castellar és un dels espais ocupats pels ibers més ben conservats de la comarca del Barcelonès. Amb una extensió de 5.000 m², és dels més grans de Catalunya. Es tracta d’un jaciment situat a 300 metres d’altitud, a l’anomenat turó del Pollo de la serralada de Marina, en un entorn paisatgístic de primer nivell a l’entorn metropolità. Actualment es pot visitar de manera lliure i gratuïta.

LA DATA

11.7.2013
Neix el consorci
del Puig Castellar, que no va tirar endavant per la LRSAL i ara es recuperen els estatuts

Excavat un recinte comunitari amb llar de foc

L’ excavació arqueològica feta durant les dues primeres setmanes de juliol ha servit per culminar els treballs encetats l’estiu passat al recinte 54. Es tracta d’una habitació amb característiques especials, ja que té una gran llar de foc, que ocupa gairebé tota la superfície. Conxita Ferrer, directora de l’excavació, explica que treballen amb la hipòtesi que es tracti d’un espai comunitari. “No tindria la funció del que entenem com a casa o habitatge”, conclou Ferrer. Els treballs han servit també per obrir un gran sector al vessant nord-est del jaciment per mirar de trobar la continuïtat d’un carrer. Tot i que només s’ha pogut fer un buidat superficial, s’han trobat que, en un moment encara indeterminat, el carrer queda tallat per la construcció d’un edifici, que sembla presentar una planta de grans dimensions. Caldrà esperar a futures intervencions per poder-lo datar i obtenir-ne la planta completa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda