Cultura popular

Festes i tradicions

La Festa Major de Gràcia serà més inclusiva, més ecològica i més antimasclista

La celebració del bicentenari es consolida després de la incorporació de dos carrers nous en aquesta edició i dos més en l’anterior, sumant un total de 22 espais

La Festa Major de Gràcia inclourà diverses novetats amb motiu del seu bicentenari. Aquest dimarts n’han presentat el programa Clara Carbonell, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia i Eloi Badia, regidor del Districte, en un acte a l’envelat situat als Jardins de Salvador Espriu (Jardinets de Gràcia). Precisament aquesta instal·lació, que ha acollit més de 200 activitats en els darrers mesos des de la seva inauguració al maig, és una de les tradicions recuperades per celebrar l’efemèride. També es guarnirà de nou el carrer Gran de Gràcia, com s’havia fet dècades enrere, i es recuperaran les enramades vegetals al carrer Francisco Giner. El districte de Gràcia ha volgut participar en la festa decorant la seva façana amb un mural que homenatja el procés del guarnit. Enguany la festa serà més ecològica, amb l’ús exclusiu per primera vegada d’un got reutilitzable, més inclusiva, amb un programa específic per a persones amb diversitat funcional, i més “antimasclista” amb l’aplicació del nou protocol. A més, aquest any s’afegeixen dos espais a la festa, el carrer Maspons i el carrer Jesús, sumant un total de 22. La Festa Major de Gràcia se celebrarà entre el 15 i el 21 d’agost.

La idea de recuperar el guarnit popular del carrer Gran de Gràcia va sorgir com a resultat de la crida ciutadana que va realitzar la Fundació al març del 2016. Si bé en les darreres edicions s’hi solia exposar un guarniment de caire més institucional, per aquest bicentenari és “completament participatiu”, segons Carbonell. Les dues portalades són creacions d’alumnes de disseny de l’Escola Massana i l’Institut Europeu del Disseny i els penons els han dibuixat nens. A més, es tallarà el tràfic del carrer diversos dies durant el mes d’agost.

Pel que fa a les enramades vegetals, per recuperar aquesta pràctica que forma part de l’origen històric dels guarnits de la Vila, la Fundació va demanar a “Els Amics de les Enramades de Sallent”, que encara fan servir boix i realitzen flors de paper, la seva col·laboració. L’espai triat ha estat l’antic carrer Culebra, actualment carrer Francisco Giner. Segons la presidenta, el fet de reviure aquesta tradició al carrer del qual es conserva la fotografia de guarniments més antiga, del 1894, permet, en certa manera, “tancar un cercle”.

A través del mural a la façana de l’edifici de l’Ajuntament a la Plaça de la Vila, el Districte ha volgut sumar-se a la celebració del bicentenari. L’obra escollida reprodueix l’estampat d’un paper de paret de lliris i mostra el procés de guarniment dels carrers, tot homenatjant-lo.

També per a celebrar el centenari i homenatjar els festers que han fet possible la festa fins ara, s’ha creat una ruta històrica per carrers i places guarnides que permetrà veure fins a 40 fotografies històriques a través de codis QR.

Pel que fa a l’accessibilitat de la festa, enguany s’ha creat un programa específic de la Festa Inclusiva, amb activitats adaptades per a infants i adults amb diversitat funcional, com ara contes sensorials o visites guiades amb audiodescripció o intèrpret de signes. A més, l’aplicació WHERIS farà accessible els programes de la festa pera persones amb discapacitat visual.

El Protocol d’actuació Gràcia antimasclista és una de les novetats d’enguany i ha estat elaborat pe la Fundació i pel Districte amb la col·laboració de diverses entitats: el Circuit Barcelona contra la violència masclista, l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears i i l’Assemblea de Dones Feministes de Gràcia.

A més es prendran altres mesures, com la instal·lació d’un punt informatiu i d’atenció per a agressions masclistes i/o LGBTIfòbiques a la Plaça de la Revolució o la participació de dues parelles itinerants que recorreran els espais de festa. Com en altres edicions, s’ha preparat material gràfic de sensibilització, com ara cartells, fulletons o xapes.

La sostenibilitat també és molt important per als organitzadors i ho evidencia l’ús exclusiu, per primera vegada, d’un got reutilitzable, amb un disseny propi de la festa. Els darrers anys havien conviscut els gots de plàstic amb els gots retornables. En aquest sentit, Badia ha afirmat que “si a Gràcia és possible, no hi haurà cap festa major on no ho sigui”.

Pel que fa a la neteja, aquest any hi haurà 115 cabines sanitàries 11 més que l’any anterior, 22 de les quals seran adaptades i 4 punts d’urinaris. A més, el personal dels dispositius de neteja ha augmentat en un 125% i s’ha reforçat la presència de papereres.

La campanya solidària d’enguany se centra en la crisi de persones refugiades i col·labora amb l’organització Proactiva Open Arms. A tots els carres guarnits hi haurà un punt d’informació on es podran fer donatius de tres euros comprant una xapa.

Els organitzadors han destacat el singular “pregó dual” d’aquest any que oferiran el comunicador Roger de Gràcia i l’actriu Agnès Busquets.

En total, la festa acollirà 990 activitats, de les quals 705 diürnes i 285 nocturnes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda