El franquisme a través de la seva arquitectura, al Mume

En el paisatge de la postguerra, hi havia un moment en què la misèria dels carrers deixava de veure’s i, com escriu Benjamín Prado, començaven les tanques, les pèrgoles i les piscines de les mansions luxoses dels afores. El terreny vedat d’aquestes finques imponents, i el que representaven com a reflex del poder, el luxe i la impunitat dels alts jerarques del franquisme, és el que s’ha proposat investigar l’artista Ignasi Prat (Sant Esteve de Palautordera, 1981) amb l’exposició El món dels vençuts, un treball fotogràfic en curs que des del 2014 s’ha pogut veure a Barcelona, Manacor i Lleida i que aquest estiu arriba al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (Mume).

Per definir el seu projecte, Ignasi Prat va documentar-se sobre els principals alts càrrecs del règim, entre els quals va constatar que el perfil dominant era el del “militar bregat en les campanyes colonials de finals del segle XIX i principis del XX”, amb una il·limitada ambició de poder, que l’artista representa per mitjà dels seus retrats en una autèntica galeria de botxins en què apareixen els principals responsables de la repressió franquista. De cada un d’ells, Ignasi Prat s’ha dedicat a identificar i localitzar, a més, la seva residència oficial, on la majoria van morir plàcidament, i a fotografiar-ne la façana, les tanques, els jardins, “els límits residencials que evoquen de manera diàfana un règim polític immobilista i opressiu”, com s’explica en la presentació de l’exposició, oberta fins al 29 d’octubre.

El món dels vencedors, a través d’aquestes imatges, és representat, doncs, de manera simbòlica, com el reflex d’un “feixisme petri i jerarquitzat” que feia del luxe una manifestació del seu poder totalitari i inexpugnable, a través de l’arquitectura de les residències que ocupaven des del mateix Francisco Franco fins a Gonzalo Queipo de Llano, Ramón Serrano Súñer o Enrique Varela, que l’espectador pot localitzar, a més, en un mapa.