Artés descobreix les restes arqueològiques d’un castell
La troballa s’ha fet al Serrat de la Cabra d’Or, on el 2014 es van realitzar les primeres excavacions en què es va destapar una torre del segle VIII
Catorze adolescents d’arreu de Catalunya han treballat a la zona aquest estiu
El Serrat de la Cabra d’Or d’Artés podria amagar les restes d’un castell de defensa de l’època medieval. En aquest turó s’hi va descobrir ja el 2014 una torre medieval. Des de llavors, cada any un grup d’arqueòlegs i voluntaris excaven el serrat amb la intenció de fer-hi més troballes i ampliar les que ja hi ha. Aquest cop, però, ha estat un grup de joves de 14 a 17 anys qui ha trobat les restes d’un mur perimetral al voltant del turó que podria correspondre a un castell.
El mur està situat a la cara sud de la torre, a l’exterior d’aquesta, creant un nou àmbit entre l’escala d’accés a la torre –ja descoberta en anteriors excavacions– i el mateix mur. Òscar Trullàs, un dels arqueòlegs responsables del projecte, explica que és un mur d’un metre d’amplada, fet que demostra “la seva fortalesa i caire defensiu”. La campanya feta pels joves també ha permès localitzar, per primer cop, el nivell de paviment d’una de les dues habitacions que té la torre.
A més, s’ha trobat un gran nombre de restes de fauna (ovella, porc i cabra), amb traces d’haver estat tallades i consumides per humans, així com fragments de ceràmica que, segons Trullàs, permetran ajustar la datació de l’edificació. L’expert assegura que el moment fundacional se situa entre els segles VIII i IX, tot i que “s’ha d’entendre aquest lloc fortificat com a part d’una altra xarxa de defensa que encara no ha estat del tot definida sobre el territori, alçada amb una datació anterior al segle XI”, subratlla.
Els catorze adolescents que han estat partícips de la troballa són vinguts d’arreu del país –de Sant Joan Despí, Matadepera, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Cabrils, Mollet, Castellar del Vallès i Santa Perpetua de Mogoda. Han format part del primer camp de treball per a joves organitzat per la Generalitat de Catalunya a la torre medieval d’Artés i durant quinze dies han combinat les matinals dedicades a l’excavació del jaciment amb activitats de tarda dedicades a conèixer el municipi i les seves tradicions.
L’alcalde d’Artés, Ernest Clotet, valora molt positivament aquesta experiència perquè “els joves han pogut gaudir del nostre municipi alhora que aportaven el seu gra de sorra a la iniciativa, un projecte molt important per recuperar la història del nostre entorn”. Aquest camp de treball s’afegeix als 54 que organitza la Direcció General de Joventut a Catalunya, que han tingut la participació d’un total de 41.288 joves. Les intervencions arqueològiques a la torre del Serrat de la Cabra d’Or s’emmarquen en un projecte amb l’objectiu de fer valer el patrimoni local d’Artés impulsat pel Grup de Recerca del Museu d’Història d’Artés i l’Ajuntament.
LA DATA
LA FRASE
En busca d’un tresor amagat
El Serrat de la Cabra d’Or d’Artés és el protagonista d’una llegenda centenària que narra que hi ha un tresor de monedes d’or amagat a la zona. La tradició oral explica que van ser embolcallades amb una pell d’ovella i enterrades en algun punt del serrat. Per això, durant anys, l’indret ha estat objecte de múltiples intervencions d’aficionats –artesencs o forasters– cridats per la llegenda. Els arqueòlegs que lideren el projecte expliquen que a l’inici dels treballs, el 2014, van observar la presència de forats al llarg del turó fets “per trobar el tresor”. Les excavacions tenen com a precedent les recerques arqueològiques a la Trinxera de Torrecabota el 2012, a l’Era de Castellbisbal el 2013 i al Campanar Vell d’Artés el 2014. Va ser aquell mateix any quan van començar les intervencions al serrat, que han continuat amb campanyes anuals de 15 dies en què col·laboren joves de la comarca, estudiants del grau d’Arqueologia i arqueòlegs de l’empresa Arqueòlegs.cat. Després de les tasques de desbrossament i de delimitació de la planta de les estructures visibles dutes a terme el 2014, s’ha continuat la recerca anualment amb la col·laboració de l’Ajuntament, que vol museïtzar l’edifici.
