Margot, a la recerca de les ‘Noches de gloria’, a Madrid

“L’eclosió de Margot ha tingut lloc a Madrid, però va néixer molt abans, a la cuina de casa meva a Girona”, explica el cantant i compositor gironí Pere Peña, conegut artísticament com a Margot, que fa uns mesos se’n va anar a Madrid “a gravar un disc, no a dedicar-me a la música, simplement a donar un enterrament digne a unes cançons que havia escrit fa deu o dotze anys”. Però a Madrid va conèixer fa un any i escaig, a través del seu amic Álex Morell –exbaixista d’Elisma, ara també amb Margot–, el productor Alfonso Samos, un professional amb molta experiència que va veure alguna cosa especial en Margot i en les seves cançons, i va decidir implicar-se més en el projecte, també com a guitarrista de la banda. El primer resultat d’aquest “triangle que funciona” –en què cadascun dels tres músics assumeix altres responsabilitats a part de l’instrument– és un excel·lent primer disc autoeditat titulat Noches de gloria , amb dotze cançons que ja s’estan obrint camí en el complicat món de la música. No és fàcil, però Margot ho compensa amb passió i una estratègia molt clara: “Jo assumeixo aquest projecte com si fos una empresa, amb un nom, un logotip, uns treballadors... El nostre producte, per dir-ho així, és la música i derivats. Es tracta de no parar de generar continguts, de realitzar i penjar vídeos a la xarxa, perquè Youtube és el meu camp de joc”, diu Peña, que comparteix amb la seva companya de pis –“Un cinquè sense ascensor a Vallecas”– una petita productora de vídeo, que entre altres projectes prepara “un documental sobre l’escena dels cantautors a Madrid”, que ell coneix molt bé com a protagonista. “A Madrid jo toco cada dia, en locals com ara Libertad 8 i el Café Berlín, i en moltes sessions de micro obert. Jo he après a Madrid l’equivalent a un màster: com s’han de fer les coses perquè sonin bé i funcionin.”

Pere Peña ha tocat des dels 18 anys en grups com ara Glasgow 15 i Chimango. El nom de Margot té una història: “Quan estudiava disseny a Barcelona vivia a la zona del Raval, molt a prop del Marsella, quan encara hi havia força prostitució. Jo tenia 22 anys i estava fent una assignatura de nu, i així que li vaig demanar a una d’aquelles noies que em fes de model per 60 euros. I es deia Marga”, recorda Peña, que hi va barrejar el seu gust per la cultura francesa més burlesca i bohèmia. Durant cinc anys, Peña va deixar una mica arraconada la música per dedicar-se més a l’art –“Jo no puc entendre una cosa sense l’altra”– a través d’una petita empresa de serigrafia artística a La Volta de Sant Narcís, però al final la música va poder més. Ara ha dissenyat el logotip de Margot i la portada del seu primer CD, que potser serà l’últim. “Al setembre començarem a treballar en el segon disc, però no esperaré a tenir tots els temes gravats per publicar-los, sinó que els anirem llançant per internet i segurament al final els reunirem en un disc de vinil, perquè un CD no té res de romàntic. També m’he plantejat vendre en els concerts una serigrafia firmada que inclogui un codi QR per accedir a les cançons. I volem desenvolupar una aplicació per a mòbils i tauletes que permeti comprar entrades dels concerts i merchandising i accedir gratuïtament a la meva música”, explica Margot, a qui no li falten idees.