Cultura

DAVID IBÁÑEZ

DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FIRA MEDITERRÀNIA

“La Mediterrània provoca i adora el contrast cultural”

La fira manresana, que tindrà lloc del 5 al 8 d’octubre, celebra la vintena edició i ho fa amb artistes com ara Judit Neddermann, Mazoni, Amparanoia i Maika Makovski

Ibáñez reivindica que l’arrel tradicional és un material “molt potent per anar per Europa” i que des que és director de la mostra ha treballat per “normalitzar-la”

Un gironí molt còmode a Manresa.
David Ibáñez porta la cultura a la sang. El gironí és el director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa des de fa sis anys. En més d’una ocasió ha manifestat que la capital del Bages s’assembla a Girona, sociològicament i culturalment, i això el fa sentir molt còmode. La mostra, que compta amb un pressupost d’un milió d’euros i en genera set d’impacte al territori, no ha parat de guanyar adeptes al llarg dels últims anys.
Ara es fan coses a l’arrel tradicional que s’han fet sempre, però amb més rigor, qualitat i llibertat

David Ibáñez és el director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa des del 2012 i no té cap dubte de l’èxit de la 20a edició de la mostra, que se celebrarà del 5 al 8 d’octubre. Amb la mirada també posada en l’any que ve, quan finalitza el seu paper al capdavant de la fira, està convençut que ha pogut completar el seu projecte professional i que no l’allargarà perquè “els límits són molt saludables”.

Vint anys de Fira Mediterrània. Què suposa això per a una fira d’arrel tradicional que es fa en una ciutat com Manresa?
És un bon aniversari, una bona xifra per mirar enrere i fer balanç. Fa unes setmanes, el crític Jordi Bianciotto explicava com va ser de trencadora la idea, en aquell moment, de muntar una fira per prestigiar la creació vinculada a l’arrel tradicional. Des de llavors s’ha treballat molt per aconseguir la normalització d’aquesta cultura i fer que sigui un model exportable, una bona manera d’anar fora i explicar-se com a país.
La mostra s’obrirà amb un espectacle de joves músics d’arrel. Creu que està tenint un ressorgiment, aquesta música?
Tot i que hi ha moltes coses que estan passant en l’escena de músics d’arrel, és cert que no és a primera línia en els mitjans de comunicació. Per això agafem joves músics i els posem sobre el pedestal de l’espectacle inaugural, volem ensenyar-los al món. Darrerament tenim uns joves més formats que mai, que han escoltat més música que mai, i això també provoca que hi hagi petits fenòmens en l’arrel tradicional: coses que s’han fet sempre però que ara es fan amb molta qualitat, molt rigor i molta llibertat.
Ho dic perquè entre els joves que destaquen hi ha noms que ja sonen bastant, com ara Judit Neddermann i Maria Arnal i Marcel Bagés.
La fira sempre ha estat una combinació entre noms coneguts i molts noms desconeguts. Sempre hem obert camí mostrant possibilitats de la cultura tradicional: agafem artistes que no són d’aquest món i els plantegem el repte d’aventurar-se en noves creacions en contacte amb l’arrel tradicional. D’aquí surten coses com Mazoni treballant amb músics turcs, Maika Makovski explorant les seves arrels a Macedònia i Andalusia, o Roberto Olivan, prestigiós coreògraf català, a qui li hem proposat que investigui amb polifonia tradicional del delta de l’Ebre, d’on és fill. La Mediterrània provoca i adora el contrast, sempre està reivindicant que l’arrel tradicional és un material molt potent per anar per Europa.
Com definiria la música d’arrel tradicional?
És el llegat, el patrimoni immaterial, tot el que ens arriba del passat i es converteix en una expressió artística. Però la fira és molt més que música: té dues potes més, la d’arts escèniques i la de cultura popular més de base. Hi ha una pota molt típica, que és la recerca de com la creació més contemporània i la part més tradicional es poden combinar. A més, la cultura popular és molt participativa, és un terreny per explorar fantàstic.
En què creu que ha canviat la fira des que vostè la dirigeix?
L’èmfasi més gran s’ha fet per accentuar els pols de la fira. És a dir, accentuar d’una banda la internacionalitat, sobretot en l’àmbit de la música; accentuar també la innovació, sobretot en l’àmbit de les arts escèniques, amb coproductors com ara el Mercat de les Flors, amb una vessant més trencadora; i, finalment, hem treballat per la participació, pels projectes comunitaris (enfocats a la integració), però també en relació amb la cultura popular de base, més patrimonial, lligada a l’origen de la fira. La Mediterrània sempre ha tingut un caliu especial que té a veure amb allò popular. Genera empatia, un ambient entranyable i molt viscut; això, en l’aspecte professional, sempre ha provocat que passin coses. Hem intentat potenciar tots aquests aspectes.
Penso ara en el premi Teresa Rebull, que ja ha fet dues edicions. Veurem més projectes en aquesta direcció?
El premi va néixer l’any passat i n’estem molt contents. Volem consolidar aquesta línia de suport a la creació. El primer es va atorgar a Carles Belda i Sanjosex, pel seu projecte Càntut, Cançons i músiques dels avis, i el segon l’ha guanyat Maika Makovski, amb un projecte molt potent. El premi no deixa de ser una eina més de suport a la creació, com ara el concurs Sons, també impulsat per la fira. Forma part de la nostra política.
Quines novetats i/o artistes no ens podem perdre?
Hem volgut centrar el 20è aniversari en quatre missatges, a través de quatre espectacles de producció pròpia: futur, amb l’espectacle inaugural SABA!, de joves; patrimoni, amb Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, un espectacle que portarà la fira per primer cop a l’Abadia de Montserrat; innovació, amb A Vore, sorgit d’un laboratori de creació de fa dos anys sobre el món de la jota de l’Ebre; i, finalment, Mediterrània, amb l’espectacle Mar de Foc, una reflexió sobre la immensa complexitat del món en què vivim i les crisis acumulades de la Mediterrània.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.