Sanaüja inaugura la major exposició d’esteles funeràries de Catalunya

Durant segles, les esteles discoidals han marcat la situació de les tombes de les famílies de Sanaüja, tot formant camins intuïts entre l’herba del cementiri. En aquest municipi segarrenc se’n conserva la tercera major col·lecció en nombre (68), després de les de Poblet i Preixana, que no estan obertes al públic. Les esteles segarrenques sí que es poden veure, des d’ahir, permanentment a la capella de Santa Magdalena, a tocar del cementiri.

Decorades amb flors, escuts, creus i inscripcions, les esteles de Sanaüja són ben antigues: el 80% daten dels segles XIV i XV i acaben al segle XIX, segons explica Maria Garganté. “El principal valor és que són medievals, cosa que alhora remarca la importància del poble en aquella època”, diu. Aquesta veïna de Sanaüja i historiadora de l’art ha dirigit amb Lluís Castany els treballs de neteja de les esteles, amb l’assessorament del Museu d’Arqueologia de Catalunya. El 2010 les esteles estaven encara plantades al cementiri. A poc a poc, anaven quedant mig ensorrades i, amb el temor que l’erosió les acabés destruint, l’Ajuntament les va traslladar fins a un magatzem. Ja aleshores la intenció era emplaçar-les, un cop restaurades. El desbordament del riu Llobregós el 2015 va inundar el magatzem i van quedar cobertes de fang. “Les de Santa Magdalena ja estaven acabades de feia temps i aquest hivern un grup de voluntaris vam decidir netejar-les”, explica Garganté. I hi afegeix: “Recuperem una part destacada del nostre patrimoni i l’exposició confereix a les esteles un nou valor a ulls dels veïns”.