cultura
Moshin Hamid
Escriptor paquistanés
“Tots som migrants”
Volia explorar la bellesa de cadascun d’aquests sistemes de creences i no establir jerarquies
Mohsin Hamid (Lahore, 1971) és un dels autors pakistanesos més internacionals pel seu lirisme i inventiva a l’hora de retratar el món d’avui. Les seves obres s’han traduït a 35 llengües. Criat entre el Pakistan i els Estats Units, aquest autor signa títols que han estat molt ben rebuts per la crítica, com ara Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent i L’integrista reticent, que ha estat portada al cinema. Ara torna amb Sortida a Occident (Periscopi/Reservoir Books), traduïda per Albert Nolla, una novel·la nominada amb el premi Man Booker 2017. A través d’unes portes màgiques, una jove parella fuig de la seva ciutat en guerra situada en algun lloc del Pròxim Orient. Més que una història realista sobre els refugiats, és una faula, una història d’amor en el context de la migració. De moment, ja hi ha un projecte per adaptar-la al cinema amb el noruec Morten Tyldum en col·laboració amb els americans Russo Brothers.
Quina particularitat té aquesta història d’amor?
Volia escriure una història sobre com és possible estimar encara que tot sigui temporal i canviï. Això s’aplica tant als sentiments dels protagonistes com a la realitat política. Volia veure com podem no tractar de lluitar per mantenir una permanència falsa i al mateix temps continuar sent optimistes.
L’ únic que uneix la parella és el fet que els dos volen fugir.
De vegades els oposats s’atrauen. Saeed és nostàlgic per naturalesa; és d’aquells que quan va a l’estranger busca gent que li recordi la seva llar. La Nadia és dels que aprofiten aquesta oportunitat per reinventar-se. Són tendències que es troben en tothom i que poden canviar al llarg de la vida.
El fet que ella sigui la forta, la independent, és una voluntat reivindicativa feminista seva?
No m’importa que em diguin que soc feminista si per això entenem que homes i dones han de ser tractats en condicions d’igualtat. Però no crec que les dones siguin el mateix que els homes. Nadia és una dona forta, com la major part de les dones que conec, la meva mare, les meves amigues. Però qüestionaria que Nadia és més forta que Saeed. Ell és tendre, amable, una bona persona. Quan aquests trets es troben en un home, i ateses les expectatives de la masculinitat, de vegades requereix encara més força.
Uns dels vents que va erosionant la relació és la religió. Què volia explorar?
Volia escriure una història d’amor entre un personatge religiós i un altre que no ho fos. Sempre creiem que hi ha conflicte entre aquestes dues postures però és més útil pensar en l’ateisme com en una religió. Hi ha gent que creu en l’islam, d’altres en el budisme, i d’altres en el laïcisme, i dins aquests sistemes de creença hi ha milers de possibilitats. Volia explorar la bellesa de cadascun d’ells en comptes d’establir jerarquies. La religió és una forma d’afrontar l’angoixa per la temporalitat de l’existència. Per tant, s’han de respectar totes les opcions. A la novel·la no n’hi ha cap que s’imposi, tampoc la història requereix que hagin d’anar els dos en la mateixa direcció; cadascun té el seu propi recorregut.
Per què no ha identificat la ciutat que està en guerra?
Volia deixar llibertat al lector perquè s’imaginés quina ciutat podria ser. En la meva imaginació he utilitzat Lahore, però no volia destruir-la, em semblava violent, i preferia ocultar-la. És una ciutat universal, podria ser Beirut, Sarajevo, Teheran, Bagdad, Kabul...
Després d’haver fugit de la violència, la parella troba a Londres els atacs dels nativistes. Volia denunciar els atacs xenòfobs?
Sí que experimenten resistència a Londres, però al final els nativistes decideixen que no poden assumir aquest grau de violència, i aquesta és la història de la humanitat. Ens imaginem que és normal la manera com els colons van exterminar els nadius nord-americans, però realment això és poc freqüent. El més normal és el que va passar al Pakistan, on hi va haver diverses invasions, però la gent es va barrejar, de manera que avui tens gent de pell fosca amb ulls clars. Els éssers humans no tenen tendència al genocidi. Per què l’ésser humà cometi aquesta mena d’atrocitats cal anar molt lluny, i a Londres decideixen que no ho volen perquè quan extermines altra gent també extermines la decència en un mateix. No pots explicar als seus fills el que has fet.
És optimista, malgrat que continuï havent-hi guerra a Síria?
La direcció de la nostra espècie és anar cap al millor i al llarg del camí hi haurà molts desastres. Als Estats Units, fa un segle els negres eren esclaus i això s’ha abolit. Pots dir que la policia dispara als ciutadans negres, però és diferent quan eren propietat dels blancs i les dones eren violades cada nit sense que passés res. I a Europa fins fa poc els homosexuals anaven a la presó. Amb el temps ens hem anat apropant a una situació d’igualtat. Els amos ja no han de robar, torturar, matar: això és un alliberament per a ells. Quan alliberem els esclaus s’alliberen ells mateixos. I per als homes també és un alliberament que les dones es considerin les seves iguals.
Una de les frases clau del llibre és “Tots som migrants a través del temps”. Què vol dir?
Perquè tots som migrants. Avui una dona que ha viscut tota la vida a Madrid surt de casa seva i se sent forastera. En aquest sentit tots som migrants, tots som refugiats de la nostra infància, dels llocs on jugàvem, els avis que ens saludaven des de la finestra... Tot això ha desaparegut i genera una tristesa que ens han dit que hem de negar, però si l’acceptem, establim un vincle potent entre nosaltres.
Volia que els lectors occidentals sentissin empatia per als immigrants?
La distinció entre Orient i Occident no té gaire sentit, fins i tot des del punt de vista cultural. Occident és una direcció geogràfica, una il·lusió, ja que tots estem barrejats des de l’antiguitat i no podem generalitzar. Un dels reptes que tenim en l’actualitat és que, quan arriba la gent d’Orient a Occident, ens hem de plantejar si Occident continua sent Occident o si la il·lusió es desfà.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
