Montse Frisach - barcelona
Ja fa deu anys que naixia a Barcelona una fira d’art emergent, Swab, per iniciativa totalment privada, de l’arquitecte i col·leccionista Joaquín Díez-Cascón. Malgrat que Swab ha esquivat fins ara obstacles com ara la greu crisi econòmica –que va obligar a cancel·lar l’edició del 2009– i el fet que no ha rebut el suport absolut del sector galerístic català, la fira està totalment consolidada i dijous que ve, dia 28, se n’inaugurarà la desena edició al Pavelló Italià de Fira de Barcelona.
Han passat deu anys. El model de fira emergent i de petit format amb què va néixer Swab es manté vigent?
Em sembla més vàlid que mai. De fet, si necessitem reduir el nombre de galeries per millorar la qualitat ho farem. El més important per nosaltres és la qualitat. Swab és un model molt vàlid avui en dia perquè en el món trobem dos tipus de fires d’art: les generalistes, que poden aplegar 200 o més galeries, i les de format reduït. Enguany, tenim 30 galeries en el programa general i en la resta de programes arribarem a una setantena. És el màxim a què volem arribar.
Quan va néixer Swab, vostè comentava que Barcelona estava de moda i necessitava una fira d’aquestes característiques. Com ho veu ara?
Barcelona continua sent una referència a nivell internacional, però no podem oblidar que Swab està concebuda per a la gent de Barcelona i és visitada majoritàriament per barcelonins. A més, estem molt contents perquè en les últimes tres edicions hi hagut un gir: ve més públic a Swab i a més, molta gent jove ha comprat la seva primera obra d’art a Swab. Per sort el col·leccionista primerenc ha tornat.
I tot això, malgrat els efectes de la crisi, que encara es deixen notar. Vostès la van patir de ple tot just començar la fira.
Sí, la crisi va provocar que desapareguessin compradors, i una caiguda de preus. Moltes obres van passar al mercat secundari i això va fer que el mercat de l’art canviés totalment. En el nostre cas, com que exposem obres d’artistes joves tenim preus molt assequibles. A això s’hi ha afegit que el fet que molta gent ha canviat d’hàbits, i malgrat que el poder adquisitiu és més baix que abans de la crisi, valoren més la cultura i opten per comprar art. Prefereixen gaudir de les coses importants de la vida.
Vol dir que molta gent decideix comprar art, abans que un cotxe o un habitatge millor?
Exacte. La gent s’ha hagut d’adaptar i ha canviat les seves prioritats.
Des de fa dècades, es va plantejant la necessitat de crear una gran fira d’art a Barcelona, encara que cap projecte acaba de concretar-se mai. En algun moment se’ls ha convidat a formar part d’una nova fira?
Nosaltres no tenim cap inconvenient que algun dia hagi una gran fira d’art a Barcelona, seria bo per a la ciutat. Nosaltres continuarem fent Swab. Només un cop, fa dos anys, des de la Generalitat i des del projecte del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, se’ns va demanar de col·laborar.
Fa dos anys vostès van canviar les dates de celebració de la fira per coincidir amb el Barcelona Gallery Weekend, que organitza Art Barcelona. Com valoren aquesta coincidència?
Està molt bé poder sumar el poder de convocatòria dels dos esdeveniments. Amb el Gallery Weekend hi tenim bona relació, encara que no organitzem res conjuntament. I el fet que es concentrin molts actes a la vegada no és dolent en si mateix. Passa a totes les ciutats on es fan esdeveniments semblants.
En aquesta dècada, també han viscut un gran canvi en l’estructura galerística: moltes han tancat o canviat de lloc, i les noves són autogestionades amb un funcionament molt diferent del clàssic.
Sí, i hem estat amatents a això. Ja fa dues edicions que donem cabuda a aquest projectes innovadors. Enguany, per exemple, exposarem el projecte de La Trastera, que tenen la seva seu física en un contenidor de Segur de Calafell. A Swab, canviaran cada dia l’estand i l’últim dia desapareixerà perquè el convertiran en comestible.
Quantes vegades li van dir quan va gestar Swab que s’havia tornat boig d’iniciar un projecte així?
Moltes vegades, i cada any m’ho tornen a repetir. Però aquest és un projecte sorgit d’una passió per l’art i per amor a Barcelona.
