cultura

des del jardí

vicenç pagès jordà

Per entendre els samurais

NNitobe repassa les bases budistes i xintoistes del codi samurai, com ara la renúncia a un mateix i l’obediència al senyor

Els preceptes morals dels samurais no estan recollits en un text únic i canònic, sinó que es van transmetre de manera oral durant segles. En tenim diverses aproximacions complementàries, una de les quals, obra d’Inazo Nitobe, l’acaba de publicar Angle en traducció de Ricard Vela. El bushido. El camí del samurai va aparèixer en anglès a començaments del segle XX i ha tingut una difusió considerable. L’autor, descendent d’una família de samurais i coneixedor de la cultura occidental, incorpora nombroses referències a la història i la cultura d’Europa (Shakespeare, Hegel, Cervantes), ja que considera que el bushido comparteix més d’una característica amb els codis de la cavalleria (i d’Esparta, i de les legions romanes, i de l’exèrcit prussià). Certament, hi coincideix en l’èmfasi en la lleialtat, el coratge, l’honor i la cortesia, si bé el bushido els entén a la manera oriental.

Nitobe repassa les bases budistes i xintoistes del codi samurai, com ara la renúncia a un mateix i l’obediència al senyor. En destaca tres aspectes: la saviesa, la benevolència i el coratge, als quals afegeix més endavant l’autocontrol, l’austeritat i la manca de càlcul. Són principis senzills, vinculats a la pràctica i a la vida quotidiana, que no coincideixen amb la banalització del bushido que trobem en burdes aplicacions empresarials o en els gurus del coach, però que ens ajuden a entendre figures com la dels quaranta-set ronin, el capteniment dels samurais que veiem als films de Kurosawa, l’esperit comú de les arts marcials, la figura dels kamikaze o el costum secular del seppuku (harakiri), que tant va obsessionar Yukio Mishima.

Si el samurai encarna l’essència del Japó, la flor del cirerer (sakura) encarna l’essència del samurai. Inazo Nitobe la compara amb la rosa, tan estimada per Occident. “Les espines que es troben ocultes darrere de la dolçor de la rosa, la tenacitat amb què s’aferra a la vida, com si tingués por d’esfullar-se abans d’hora i s’estimés més marcir-se a la tija, els seus colors ostentosos i el seu perfum intens són totes característiques oposades a les de la nostra flor, que no amaga punyal ni verí darrere de la seva bellesa, que està sempre disposada a abandonar la vida quan la naturalesa la reclama, que llueix uns colors del tot discrets i exhala una aroma tan lleugera que no podria embafar.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona