dansa

Cultura

Envellir amb Pina

Alain Platel presenta al Temporada Alta ‘Out of context - for Pina’, una peça estrenada fa una dècada que es reposa un cop l’any

Alain Platel celebra que “en allò que no es pot expressar amb paraules hi arriba el cos”

El coreògraf Alain Pla­tel cal­cula que totes les seves pro­duc­ci­ons tenen una explo­tació de dos anys. No li agrada comp­tar amb peces de reper­tori ni tam­poc haver de subs­ti­tuir els balla­rins que hi ha al repar­ti­ment ori­gi­nal. L’única excepció del seu his­to­rial és Out of con­text - for Pina. La peça, que es va crear quasi acci­den­tal­ment, a par­tir de les pro­pos­tes dels balla­rins i sense cap ves­tu­ari ni música ni con­cepció prèvia, es va estre­nar pocs mesos després de la mort de Pina Bausch. La com­pa­nyia, for­mada per mem­bres de Les Ballets C de la B però també d’altres mem­bres d’arreu del món, va dema­nar que volia enve­llir amb aquesta peça, com­pro­var com evo­lu­ci­ona el seu cos i la seva dansa a par­tir de la mateixa core­o­gra­fia. Per aquest motiu, es pro­grama l’espec­ta­cle un cop l’any. Tem­po­rada Alta feia anys que li anava al dar­rere. Per fi ho ha acon­se­guit. Es repre­senta al Tea­tre Muni­ci­pal de Girona aquest ves­pre (20.30 h) i demà (18 h).

El coreògraf es va reu­nir amb els balla­rins dimarts a la tarda. Una hora abans, es tro­bava amb la premsa i con­fes­sava que estava frisós de veure’ls perquè havia vist que una de les balla­ri­nes tenia canes. La cita a Pina Bausch era impres­cin­di­ble, tot i que no hi ha cap referència explícita. En tot cas, admet aquest fun­da­dor fa 30 anys d’una com­pa­nyia que ha estat bres­sol de car­re­res com la de Sidi Larbi Cherka­oui o Akram Khan, que les pos­si­bles pica­des d’ullet a Pina són incons­ci­ents. Pla­tel es mou en la dansa tea­tre sem­pre amb una presència nota­ble de la música. En aquest espec­ta­cle no hi podia haver músics en directe i, per això, la tria dels temes musi­cals és ben eclèctica. No hi ha una tesi de fons. Tot i que poden dis­po­sar d’un micròfon per expres­sar-se, també es dis­tan­cien. Pla­tel cele­bra que “en allò que no es pot expres­sar amb parau­les hi arriba el cos”. És una peça dra­matúrgi­ca­ment sen­zi­lla: arri­ben, ocu­pen l’espai i mar­xen. Hi ha una tela ver­me­lla (que va aparèixer a la sala d’assaig) que gua­nya una gran presència. Abans de cada represa, es fan uns dies d’assaig per deci­dir amb quin tipus de mate­rial tre­ba­lla­ran. Pla­tel, a qui li agrada el con­trast entre la violència i la dolçor, només reor­dena el que els balla­rins dis­po­sen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.