cultura

Pròxim capítol: 33. El clam dels rabassaires (Camp de Mart, Girona)

La croada de Pere el Gran

El 30 de setembre del 1285, el coll de Panissars es va convertir en l’escenari d’una batalla decisiva en la qual l’exèrcit de Pere el Gran va aconseguir foragitar Felip III de França

L’enfrontament formava part de la croada que el papa Martí IV havia llançat contra el rei català per la seva intervenció en els afers sicilians

Pocs dies abans,les tropes de Roger de Llúria han derrotat la flota francesa a la batalla de les Formigues
Segons Bernat Desclot,abans de la batalla Pere el Gran s’adreça als seus soldats per tal d’enardir-los per a la batalla

Quan hom arriba fins al coll de Panissars, just a ponent de la serra de l’Albera, es fa difícil no veure’s atrapat per les seves històries i llegendes. Des de temps immemorials, aquest indret es va convertir en la porta principal per travessar els Pirineus; i, a partir de l’antiguitat, en el punt de confluència entre la Via Domitia, que partia de Roma, i la Via Augusta, que arribava fins a Gadir (Cadis). Encara avui, un cartell il·lustra el visitant sobre la distància entre aquest punt i algunes ciutats romanes, des de Gerunda fins a Saguntum. El coll va tenir un paper clau des d’un punt de vista estratègic com a punt de pas; però també com a terra de frontera, sotmès a les disputes interminables dels monarques. Tot plegat ha donat lloc a diverses llegendes, com ara la que recrea el pas de les tropes Aníbal en el seu enfrontament amb els romans. Al capdamunt d’un turó s’alça el castell de Bellaguarda, bastit al damunt d’una torre medieval i que durant molts anys es va convertir en una fortalesa gairebé inexpugnable.

Es tracta, doncs, d’un espai amb història; o, més aviat, amb un munt d’històries. Però, molt probablement, la que l’ha fet més conegut és la batalla que s’hi va produir el 30 de setembre del 1285 i que, amb el pas dels anys, s’ha acabat apropiant el nom del paratge. Els antecedents d’aquell xoc ens situen alguns anys enrere, quan el papa Martí IV va declarar una croada contra Pere el Gran per la intervenció del rei català en els afers sicilians. El papa va aconseguir l’aliança de les tropes franceses, mallorquines i genoveses; i després de diverses temptatives fallides, aquestes van penetrar al Rosselló amb un exèrcit de 100.000 infants, 16.000 cavallers i 17.000 ballesters comandat pel rei de França en persona. El seu avenç semblava indeturable; i, a poc a poc, van dominar Castelló d’Empúries, Girona, Figueres, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Blanes.

Però, a finals d’agost, les tornes es van capgirar; sobretot, quan Pere el Gran va decidir recórrer a l’auxili de l’almirall Roger de Llúria. L’estol de la corona d’Aragó, provinent de Sicília, derrotarà la flota francesa a la batalla naval de les Formigues, recuperant el territori del nord; i els francesos, colpejats per l’escassedat dels subministraments i les malalties, es veuran forçats a emprendre la retirada. Les tropes catalanes reaccionen de forma immediata. Segons Géraud de Frachet, quan els aragonesos van saber “que el rei es retirava amb l’exèrcit de Girona, allí van tornar a gran velocitat (...) i assetjaren els francesos que s’hi havien quedat”. Mentrestant, els francesos acampen a la Jonquera, disposats a travessar el coll de Panissars. Però les tropes de Pere el Gran no els donaran treva. Molt a prop d’aquell indret, el rei s’adreça a les seves tropes en un discurs èpic recreat per Bernat Desclot i recollit per la historiografia romàntica. Segons el relat de Ferran Soldevila, el rei va parlar als seus soldats “en termes de gran saviesa i humilitat” i va dir-los: “Déu ens ha fet gran honor i gràcia, no pels nostres mèrits, sinó per la seva pietat i recorda (...) com els francesos havien entrat amb gran alegria a Catalunya i ara n’ixen amb gran dol i vergonya”. El discurs reial va entendrir els soldats, que van plorar “quan així veien el rei humilment i benigna parlar”.

La tragèdia tenyirà de sang el coll de Panissars. El rei de França aconseguirà arribar fins a Perpinyà, però els seus homes viuran un autèntic malson. Alguns cronistes, com ara Guillaume de Nangis, posen èmfasi en la pusil·lanimitat dels aragonesos. En canvi, un anònim destaca que “en el trànsit del dit coll, precedit pel flamejant estendard reial, el rei senyor nostre amb els seus cavallers i infants, amb expressió lleonina llançant-se contra els gals, els va derrotar sobre el camp, havent deixat de banda la consueta clemència seva i dels seus”. Arribats a aquest punt, la descripció pren un dramatisme esfereïdor: “Tal era el fragor de les armes, les veus de plor i els laments dels gals, que semblaven cridar al cel i, ja que no eren capaços de resistir a la força dels nostres cavallers i infants, aquests, fins als confins del castell de Montesquiu ferint, matant, perseguint els gals, allí, per cansament, els hagueren d’abandonar.”

Com s’hi arriba
Per accedir al coll de Panissars podem fer-ho des del poble del Pertús. A prop del punt més alt del carrer principal del poble (l’avinguda de França) surt cap a ponent el carrer de l’Església, que és el començament de la pista que puja fins al coll de Panissars. Arribats a aquest punt, val la pena enfilar-se fins al castell de Bellaguarda, visitar el cementiri militar francès, recórrer les restes del priorat de Santa Maria, contemplar el fortí o cercar la fita transfronterera recentment restaurada. Una experiència única.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen