Cultura
‘Medusa’ reflexiona sobre la violència del segle XX i el compromís de l’artista
La Virgueria, companyia guanyadora del Quim Masó 2016, estrena aquest vespre un muntatge que s’inspira en un enigmàtic fotògraf de guerra
El dramaturg Pablo Ley ha fet una adaptació teatral de la novel·la Medusa, de Ricardo Menéndez Salmón, per a la companyia La Virgueria. Aquesta és una companyia que entén que l’art ha de ser transformador. Per contrast, han volgut donar veu al personatge de Prohaska, un fotògraf que viurà darrere la seva càmera de fotos (i el seu llenç en blanc com a pintor) totes les violències del segle XX. Ell reivindica poder viure sense cap ideologia per poder mirar la realitat sense consciència, amb impunitat. L’obra, guanyadora del premi de projectes teatrals Quim Masó 2016, s’estrena avui al Canal, dins del Temporada Alta, i farà una breu estada a la Sala Tallers del TNC, del 20 al 23 de desembre.
Aleix Fauró i Isis Martín han aprofitat aquest muntatge per investigar en noves formes teatrals. Per això, els quatre actors participen en un text que recrea els pensaments d’una investigadora que segueix el rastre d’aquest artista multidisciplinar. Pepo Blasco, Sergi Torrecilla, Patrícia Bargalló i Isis Martín toquen alguns instruments en directe (assessorats per Clara Peya, que també ha enregistrat alguns temes al piano). Els intèrprets, lluny de representar puntualment un personatge concret, n’encarnen molts d’altres utilitzant elements dispersos per l’escenari o la roba penjada que, puntualment, passa a a ser un personatge secundari de la trama. Ley ja va donar aquest valor icònic dels elements a La maternitat d’Elna i La Virgueria acostuma a jugar amb elements simbòlics, com ara una banyera plena de bales, a El pes del plom (en què denunciaven la impunitat en el comerç d’armes).
LA XIFRA
Un fotògraf intrigant
Prohaska és el protagonista d’aquest muntatge. Segons el muntatge, ell es va identificar com un artista (com a fotògraf i pintor) que fugia de les ideologies i que volia passar desapercebut. Tant és així que va demanar als seus col·legues que no el retratessin mai i als seus amics que no diguessin res del seu caràcter. Un joc teatral que La Virgueria ha forçat fins a l’extrem.
