cultura

Espais amb història

Torre dels Carlins La Jonquera (Alt Empordà)

El foc de la Jonquera

El 6 d’octubre del 1873, la vila de la Jonquera va aconseguir resistir un atac ferotge de les tropes carlines, comandades per Francesc Savalls

Durant més de cinquanta anys, els veïns van recordar aquell episodi heroic amb tota mena d’actes cívics i festius, entre els quals hi havia una ofrena floral als caiguts

A les 6 del matídel 6 d’octubre, un sentinella va donar la veu d’alarma i van començar a repicar les campanes
Aquella resistènciaheroica serà recordada durant anys i, ben aviat, es produiran mostres de solidaritat dels republicans

Durant més de cinquanta anys, entre el 1877 i el 1935, els veïns de la Jonquera tenien la data del 6 d’octubre marcada en el calendari. Es recordava el setge i l’atac de les tropes carlistes que s’havia produït el 1873. La commemoració va començar com un senzill gest, amb una comitiva de l’Ajuntament que anava al cementiri per retre homenatge a les víctimes; però, ben aviat, es va convertir en la celebració més important de les que es feien a la vila. El 1904, a més a més, es va inaugurar un mausoleu en memòria dels caiguts.

Els fets es remunten als inicis de la darrera guerra carlina. La situació geogràfica de la Jonquera la converteix en un objectiu militar de primer ordre, sobretot per la possibilitat de controlar la principal via de comunicació amb França. I, ja des del mes de gener, els carlins intenten controlar-la a través de l’exigència de contribucions de guerra. Durant la primera meitat del 1873, els carlins campen per l’Empordà “que es un gusto, con toda calma, sin que nadie les moleste”, tal com reconeix el corresponsal del diari La Lucha a Terrades. A poc a poc, doncs, el perill sembla més imminent i les autoritats s’esforcen per assegurar una bona defensa, sigui organitzant una milícia de vigilància o bé reforçant les defenses. La població, a més a més, era defensada per una companyia de tiradors de la Diputació, amb gairebé 400 homes armats.

Segons algunes informacions, els habitants de la Jonquera han estat advertits de l’atac a través d’un carreter. En tenir coneixement de la imminència de l’atac, les dones i els nens abandonen la població, els homes deixen aturada la verema, i, a l’interior de la vila, s’enllesteixen els darrers preparatius. Finalment, a les sis del matí del 6 d’octubre de 1873, un sentinella dona la veu d’alarma. Immediatament, les campanes repiquen sense parar. Mentre les forces del brigadier Huguet es preparen per la banda de Figueres, les de Savalls se situen a ponent, molt a prop del cementiri. Els atacants es presenten amb 1.300 homes, integrats per tres batallons d’infanteria i un esquadró de cavalleria, i dues peces d’artilleria. A dos quarts de deu, els carlins es presenten davant la porta principal de les muralles i comminen les autoritats a rendir-se en un termini de 30 minuts. La negativa donarà lloc a un primer atac, que és replicat amb canons pedrers per part dels defensors. Aquests, per la seva banda, responen amb un canó col·locat en bateria. En un primer moment, els carlins aconsegueixen controlar algunes cases; però, ben aviat, es veuen obligats a retrocedir a uns 50 metres de les espitlleres. Un dels punts clau de l’atac serà la torre del Serrat de la Plaça, que, amb el pas dels anys, passarà a anomenar-se dels Carlins. En aquells moments, la torre estava a mig construir, però la seva situació la convertia en un enclavament estratègic i els voluntaris van defensar-la amb vehemència. La temptativa es perllongarà durant tot el dia. I les baixes dels carlins seran nombroses, de cinc morts i 31 ferits. Finalment, cap a les set del vespre els carlins aturen les hostilitats i giren cua cap a Agullana i, després d’una breu aturada en aquesta població, enfilen el camí cap als seus amagatalls garrotxins.

En qualsevol cas, la gesta d’aquell 6 d’octubre no aconseguirà evitar que els carlins acabin ocupant la vila alguns mesos després. En una d’aquestes, concretament la matinada del 28 de maig de 1875, l’alcalde, un propietari i l’escriptor Carles Bosch de la Trinxeria seran retinguts a Mieres durant set dies, fins que el secretari de l’Ajuntament farà efectiva la quantitat estipulada. En tot cas, aquella resistència heroica serà recordada durant anys i, ben aviat, es produiran mostres de solidaritat per part dels liberals i republicans empordanesos. Des del diari El Ampurdanés s’obrirà una subscripció popular i fins i tot s’organitzarà una vetllada teatral en què es llegirà una poesia ben significativa de l’admiració que desperta la gesta. En aquesta s’afirma que “en La Junquera no hay / nigún traidor que nos venda: / los medrosos se marcharon / y los valientes se quedan. / Se quedan para batiros / se batiran como fieras, / fieras de su libertad / leones de la frontera [...]”.

Com s’hi arriba
La torre del Serrat de la Plaça és als afores del nucli urbà de la Jonquera, a l’altra banda de l’autopista AP-7. Per arribar-hi, cal prendre la sortida de l’N-II que condueix al cementiri municipal i seguir per la pista forestal que passa just al davant d’aquest. En alguns moments, la via es fa força costeruda i dificultosa. Quan arribem a una planura passarem entre dos grans dipòsits d’aigua i davant nostre, a la dreta, ja veurem la torre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona