cultura
Calonge i la UdG preparen un còmic del jaciment arqueològic del Collet
La història s’ambientarà al Collet en els segles I aC i I dC i tindrà com a escenaris més rellevants tant la vil·la romana com la fàbrica de terrissa
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i la Universitat de Girona (UdG) preparen l’edició d’un còmic històric del jaciment del Collet, per fer-ne difusió. Les darreres campanyes arqueològiques al Collet de Sant Antoni de Calonge han fet possible aprofundir en el coneixement de la història d’aquest assentament romà. L’any 2015 l’Ajuntament va signar un acord amb la Universitat de Girona per impulsar diverses campanyes d’excavacions, que han posat al descobert la importància de la vil·la romana situada dalt del turó del Collet. Ara l’objectiu de l’Ajuntament i de la UdG és ultrapassar els canals de difusió més acadèmics i apropar la història del Collet al públic més jove, i per això ja s’està treballant en la publicació d’un còmic que ha de veure la llum per Sant Jordi de l’any vinent.
La història s’ambientarà al Collet en els segles I aC i I dC i tindrà com a escenaris tant la vil·la romana com la fàbrica de terrissa situada a la falda, on treballaven els esclaus en la fabricació d’àmfores i altres peces de terrissa per embarcar oli i vi cap al Mediterrani.
El llibre estarà dividit en dues parts: la primera contindrà la història en còmic d’aquesta important terrisseria romana i la segona part complementarà amb documentació i imatges les darreres troballes.
La vil·la romana del Collet té el seu origen en l’època republicana (segle I aC). Va començar sent un gran edifici amb espais residencials i de caire industrial. D’aquesta fase, en les últimes excavacions portades a terme pel Laboratori d’Arqueologia i Prehistòria de l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona s’han recuperat diverses estances, restes de grans gerres d’emmagatzematge (dolia) i un petit forn. Més tard, ja en època imperial (segle I dC), l’edifici es va remodelar. Els espais industrials es van traslladar a un sector situat als peus del turó, així que la resta de l’espai va passar a ser ocupat per un edifici residencial. Fa uns anys, es va excavar una important terrisseria romana dedicada a la fabricació d’àmfores en aquest indret. La zona actualment en estudi constituïa la residència del propietari de la terrisseria, que disposava d’un pati porticat central amb diverses estances a llevant i a migdia. L’any 2015 és quan es van tenir indicis de l’existència de paviments de mosaic, ja que es van trobar tessel·les soltes.
