Bellesa, foscor i èxit

Mesos després de la d’Out of time, ens arriba la reedició d’Automatic for the people, el vuitè disc de R.E.M. i el primer que el grup d’Athens (Geòrgia, EUA) va fer en la seva nova condició de grup d’èxit planetari. Un disc que, vint-i-cinc anys després de la seva edició, manté intacte la seva fosca bellesa i que s’acompanya, en aquest doble CD d’aniversari, d’un segon disc amb l’únic concert que R.E.M. –que ni tan sols havien fet una gira de presentació d’Out of time, el disc de Shiny happy people i Losing my religion– van oferir l’any 1992.

No són poques les veus que consideren Automatic for the people el millor disc de R.E.M. (incloent-hi, segons es desprèn de les entrevistes recollides en el llibret del CD, alguns dels mateixos membres de la banda). La nova opció artística del quartet, allunyada de la dinàmica estrictament de “guitarra, baix i bateria” amb la qual R.E.M. s’havien convertit en un dels grups independents més influents dels anys vuitanta, començava a donar fruits. Cançons com Man on the Moon (l’èxit de la qual faria evident que Out of time no havia estat només un cop de sort) i Everybody hurts (plantejada, inicialment, com un duet entre Michael Stipe, cantant del grup, i Patti Smith, retirada llavors dels escenaris) marcaven la diferència. I, tot i haver estat gravades en un munt de ciutats diferents (Athens, Nova York, Miami, Atlanta, Seattle i la “casa encantada” que el productor Daniel Lanois té al French Quarter de Nova Orleans), les cançons d’Automatic for the people sortien totes d’un mateix patró i anaven dirigides en un mateixa sentit. És un disc, segons es recorda en el llibret, al voltant de la mortalitat, que obsessionava Stipe arran de l’epidèmia de la sida (Try not to breathe, Sweetness follows), i la nostàlgia (Nightswimming, Everybody hurts), i força més recargolat del que es podia deduir escoltant-ne els singles.

No té pèrdua, tampoc, el concert que es recull íntegrament en el segon CD, gravat amb energia solar i en benefici de Greenpeace al 40 Watt Club d’Athens, ciutat de R.E.M. i, també, d’artistes com The B-52’s i Vic Chesnutt. El quartet estrenava per fi les cançons d’Automatic for the people, que feia sis setmanes que era a les botigues, recuperava temes plens de nervi com Begin to begin, Fall on me i Radio free Europe i versionava els Troggs (Love is all around) i Iggy Pop (Funtime). Ja aleshores, Automatic for the people, amb 18 milions de còpies venudes, s’ensumava que seria la nova bomba comercial de R.E.M. I res per a ells, és clar, tornaria a ser el mateix.