És ‘Star Wars’ una faula política?

En el transcurs d’una roda de premsa a Canes amb motiu de l’estrena de Star Wars. La venjança dels Sith, Georges Lucas va explicar que, l’any 1977, quan va crear Star Wars, les ferides del Vietnam eren presents. La idea dels rebels que lluiten contra l’Imperi tenia a veure amb un clar desig de posar-se al costat de la revolta contra l’imperialisme del govern americà i les seves guerres llunyanes. L’any 1977, la política americana havia quedat òrfena després que la figura del pare –el president– deixés de ser protectora i acabés mostrant el seu costat fosc a partir de l’escàndol Watergate. El camí cap a la foscor que seguia el personatge de Darth Vader i la lluita amb el seu fill, Luke Skywalker, tenia una clara pretensió metafòrica.

Star Wars. Els últims jedi neix ara en un context polític molt diferent. La victòria de Trump, el referèndum del Brexit, la crisi econòmica i la fallida de les polítiques liberals a Europa que han despertat els valors de la ultradreta estan en el context de què sorgeix el film. És evident que la crònica d’allò que passa en una galàxia llunyana, molt llunyana no vol ser un mirall fidel de la realitat, però resulta curiós comprovar com el vuitè episodi té una dimensió més clarament política que altres. El context en què passa l’acció és el de l’emergència d’un nou ordre feixista que s’ha establert per damunt de les cendres d’un imperi totalitari. Davant d’aquest ordre hi ha una revolta, encapçalada per un grup de revolucionaris que són els hereus d’una república que va fer fallida. Els rebels viuen als marges, entre ells hi ha una representació de les minories galàctiques i la princesa que capitaneja la lluita és una dona viuda. A partir d’aquesta estructura, les lectures al voltant del present poden ser múltiples, sobretot quan veiem de quina forma retrata tant l’ordre feixista com les forces revolucionàries. Els feixistes són en el poder però dubten, reben pressions, tenen problemes d’identitat i estan turmentats. Els rebels viuen atrapats en la seva ètica de les conviccions, però són febles, necessiten una força exterior que els impulsi a prendre un relleu. Així podem preguntar-nos per què la saga ha passat de l’Imperi a un nou ordre o per què per sobreviure els rebels necessiten aferrar-se a alguna cosa que estava enterrada en un passat no massa llunyà.

L’element, però, que corona la projecció política de la faula no és altra que la importància que es dona a la idea de la transmissió. Es molt freqüent veure en les sagues èpiques com el vell combatent entrega l’espasa al jove i li dona poder després d’un procés d’iniciació. A Star Wars VIII, també es produeix aquest fet, però no d’una forma més complexa. El vell mestre viu en un exili interior i no creu en el compromís. La jove té una crisi de responsabilitat per assumir el lideratge. Des de la persistència d’aquests dubtes es mostra la transmissió per tal d’afirmar com després de la gran dormida és possible reprendre la lluita. Cal crear un relleu generacional de gent que aporti noves idees, posi en crisi la vella política per crear una nova política. A partir d’aquest moment, les interpretacions poden ser múltiples. El feixisme triomfa quan la societat està adormida. La revolta només és possible quan es produeix la transmissió des del passat al present. Després d’haver decretat la mort de les ideologies i del liberalisme, cal ressuscitar per posar en crisi el nou ordre. Fins i tot si traslladem la metàfora a la realitat catalana recent podrem treure-hi suc. Llavors, però, Star Wars. Els últims jedi pot córrer el perill de ser acusada d’adoctrinament.