Art

Cultura

Carles Bros s’interroga sobre l’origen de l’acte creatiu fent punta al llapis

L’artista presenta fins a l’11 de febrer al Museu de l’Empordà una exposició d’escultures i dibuixos

Tota l’obra gira al voltant de la forma dels encenalls

Josep Pla cargolava el cigarret quan buscava un adjectiu; el dibuixant es pren també el seu temps quan fa punta al llapis. Però què busca, l’artista, quan s’atura? L’escriptor entregava a les mans el tacte d’un objecte mentre esperava l’adveniment d’un so, d’una paraula. La seva pausa és aèria, com la del fum del cigarret. L’artista, en canvi, cargola el seu llapis confiant de fer emergir almenys la premonició d’una forma, d’una cosa, com si l’obra brotés en certa manera del frec d’un objecte contra un altre objecte. La seva és una acció cos a cos. En qualsevol cas, sovint és quan es deixa la feina en suspens, mentre no fem res, que l’acte creatiu agafa embranzida. Ben mirat, si els accidents més nimis (una poma que cau) han propiciat troballes tan fenomenals com la llei de la gravetat, per què no dipositar en l’entrebanc (la punta roma d’un llapis massa escurat) un valor igual de positiu? Això mateix és el que planteja l’artista Carles Bros (Terrassa, 1956) a l’exposició Fes punta al llapis, que va inaugurar al Museu de l’Empordà de Figueres el passat 22 de desembre i que estarà oberta fins a l’11 de febrer.

L’exposició pren com a fil conductor aquest llapis humil que acompanya tant l’artista com el fuster i que conté idealment tota la “potencialitat creativa” per donar lloc al dibuix, a la pintura o a l’escultura. Abans que cap d’aquestes obres arribi a existir, hi ha hagut una punta de grafit assenyalant un camí. Aquest caràcter primigeni i quasi banal és el que ha atret Carles Bros cap a una eina que pren en tota la seva dimensió, física i simbòlica, per representar l’origen de l’acte creatiu. Són una sèrie d’obres que al·ludeixen tant al llapis com al seu residu, els encenalls, capriciosos i ondulants, cantelluts i alhora fràgils, i a través de les quals l’artista posa de manifest la importància del traç, que demana també el temps d’una escriptura, les seves pauses, els seus errors. En aquest sentit, fer punta al llapis “és sinònim d’engendrar noves idees”, o almenys d’incentivar que compareguin, sense deixar de banda la part manual de l’acte creatiu. El resultat són dibuixos i escultures en forma d’espirals que s’allargassen o es pleguen com el deixant llenyós del llapis o com el fil d’un pensament.

Al voltant de l’exposició, els dies 3, 14 i 28 de gener (12 h) hi haurà un taller familiar, Fes punta al teu llapis, en què els participants podran crear una auca de Nadal, i dues visites comentades pel mateix Bros, el dissabte 20 de gener (18 h) i el diumenge 4 de febrer (12 h).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Margarida Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie

Drama

‘Rosalie’, una dona barbuda contra la societat

animació

‘Hate songs’, ferides que no es curen