cultura

Novel·la gràfica

Lluís Llort

Gargots filosòfics

Iolanda Batallé s’està esforçant molt per enlai­rar el pro­jecte edi­to­rial Rata (o “:Rata...”, com els agrada escriure), el més per­so­nal dels que comanda, com ara Cate­dral, Bridge, La Galera... Als dia­ris de San­mao, els para­di­sos d’Aurora Ber­trana, vege­ta­ri­a­nes com Han Kang, inno­cents com Polleri, la poe­sia tren­ca­dora dels grans Joan Brossa i Car­les Hac Mor i, entre d’altres, les coses (emo­ti­ves) que han vist els ulls del sem­pre intrans­fe­ri­ble i pul­cre Josep Lluís Badal, ara cal afe­gir les Rates de Julio César Pérez.

Nas­cut a Bar­ce­lona el 1974, però resi­dent a Mallorca fa anys, Julio César Pérez es va lli­cen­ciar en belles arts, tot i que entre ana­des i vin­gu­des a la pin­tura, va “tre­ba­llar en tota mena d’empre­ses absur­des”. El 2016, Batallé “el segresta i reclou en una madri­guera on és obli­gat a dibui­xar rates sense parar”, com lle­gim a la nota biogràfica. El resul­tat és aquest lli­bre que, com defi­neix Sebastià Alza­mora en un pròleg eru­dit, ben arti­cu­lat i fa l’efecte que amb elo­gis ben sin­cers (Pérez ha il·lus­trat el nou poe­mari d’Alza­mora a Proa, La nete­dat), “és una novel·la perquè té capítols i és gràfica perquè té dibui­xos”.

En algu­nes de les dues-cen­tes pàgines del lli­bre el traç dels dibui­xos és grui­xut o, com al final de tot, hi ha unes rates for­ma­des per taques d’aqua­rel·la –amb l’atrac­tiu de les de Rorsc­hach–, però en la majo­ria els traç és prim i ràpid, tre­molós, com el que fa el com­pany Jordi Soler cada dia a la pàgina 5 d’aquest diari. Unes il·lus­tra­ci­ons agar­go­ta­des i expres­si­ves, sovint acom­pa­nya­des de text, no sem­pre. Un text escrit a mà i, en gene­ral, en majúscu­les.

Pel que fa a la dis­tri­bució gràfica pels nou capítols pot ser amb vinye­tes tan­ca­des, però en molts casos són suc­ces­si­ons d’acci­ons sense deli­mi­tar, diàlegs, esce­ni­fi­ca­ci­ons en pocs frag­ments...

Amb tot ple­gat, Pérez ens ofe­reix un reper­tori de refle­xi­ons, sentències, idees, con­cep­tes, de tota mena de temàtiques, amb humor, molt d’humor, sur­re­a­lisme, exis­ten­ci­a­lisme, amb jocs intel·lec­tu­als i de refe­rents, cre­ant recor­re­guts de pen­sa­ment en què la crítica és pre­sent, una mica com el conill de Lini­ers, però amb més mala llet, per això són rates. I con­vi­dats com ara Pes­soa, Dos­to­ievski, Salin­ger, el Petit Príncep, el Gòlem i, entre d’altres, el com­po­si­tor Arvo Pärt. I Mar­celo Bielsa.

Rates és un títol sor­pre­nent cons­truït a cops de lli­ber­tat que, depe­nent de la sen­si­bi­li­tat del lec­tor, sovint pro­voca el riure, l’aplau­di­ment, un des­con­cert esti­mu­lant, trem­pa­dor. Llarga vida a les rates.

Rates
Julio César Pérez
Pròleg: Sebastià Alzamora Editorial: Rata Barcelona, 2017 Pàgines: 212 Preu:19 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia