Patrimoni

arqueologia

novetat editorial

Un llibre redescobreix el Rafael Masó arqueòleg

Joaquim Nadal i Rosa M. Gil remarquen el paper de l’arquitecte en l’arqueologia gironina

El volum, que recull correspondència inèdita, es presenta avui

Fa alguns anys, Joan Tarrús i Narcís Comadira van publicar una biografia en la qual ja es deixava entreveure l’interès de Rafael Masó per l’arqueologia. Els dos autors, a partir d’alguns documents inèdits, assenyalaven el pes que havia tingut aquest vessant en la seva activitat, molt en consonància amb altres arquitectes de l’època i plenament coherent amb una persona interessada en tot allò que tenia a veure amb la seva ciutat i el seu territori.

La peça que ha permès completar aquest vessant ha estat la correspondència que va mantenir amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols, arqueòleg i deixeble de Pere Bosch i Gimpera; una relació gestada a partir de l’encàrrec que va rebre aquest darrer per dur a terme un estudi integral de la ciutat romana de Gerunda. Es tracta de 32 cartes, 23 de les quals corresponen al fons de la família Serra i Ràfols, completades amb 28 cartes a Francesc Riuró, delineant de Masó. En conjunt, comprenen un període que va del 1931 al 1943. Es tracta de documents extraordinàriament valuosos, sobretot si tenim en compte que l’arquitecte gironí tenia tanta “facilitat epistolar” com “una grossa abúlia per a escriure amb destí a la publicació”, tal com explicava Serra i Ràfols a Francesc Riuró, delineant de Masó, poc després de la mort d’aquest.

Els historiadors Joaquim Nadal i Rosa M. Gil no només han recuperat aquesta correspondència, sinó que n’han fet un estudi introductori en què la insereixen en la Girona d’aleshores. Capítol a capítol, el lector pot resseguir el paper de Masó en la preservació d’alguns espais emblemàtics de Girona i comprovar que l’interès d’aquest per l’arqueologia “no era [...] conjuntural i de poca intensitat, sinó una qüestió que es prenia seriosament i sobre la qual tenia opinions ben formades”, tal com explica Josep Maria Nolla en la presentació. El llibre no només permet descobrir un vessant nou en un artista polifacètic, sinó també conèixer un període especialment interessant en la preservació i la recerca del patrimoni, marcat per la deixadesa governamental i l’acció meritòria d’algunes figures que, com Masó, van permetre preservar un llegat notable. El llibre, que forma part de la col·lecció Història de Girona, es presenta avui a l’ajuntament, en un acte a càrrec de Josep Maria Nolla (19 h).

La passió per l’arqueologia

La lectura de l’apèndix documental no només ens permet descobrir els coneixements arquitectònics i les preocupacions arqueològiques de Rafael Masó, sinó també la passió que es revela al darrere de cada troballa. No deixa de sorprendre l’entusiasme que traspua cadascuna de les cartes, com ara les que escriu la tardor del 1931, en què intenta descobrir les restes de la ciutat romana per sota de les capes medievals. A més a més, tant la correspondència com les actes de la comissió provincial de monuments posen de manifest el prestigi que tenia Rafael Masó i, a partir d’aquest, el protagonisme que va assumir. Les cartes ens revelen un arquitecte que interacciona constantment amb els historiadors, tot establint una relació profundament profitosa. Rafael Masó observa i analitza les restes, exposa les seves teories i les defensa amb vehemència, proposa intervencions i exploracions arqueològiques; i, en tots i cadascun d’aquests aspectes, ens revela una visió de futur que va molt més enllà de la de la immensa majoria dels seus contemporanis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona
música

Twenty One Pilots actuaran al Palau Sant Jordi l’abril vinent

Barcelona
ART

Estudien si la part superior del mosaic de la Casa Navàs també és de Joaquim Mir

REUS
art

Mor Richard Serra, l’escultor monumental

barcelona