cIÈNCIA
dAVID bUENO I tORRENS
Cercant els orígens
Des dels inicis de la humanitat, les persones hem mirat les estrelles, sigui amb finalitats màgiques i endevinatòries, sigui d’una manera més científica per predir i anticipar els canvis estacionals. Malgrat que no són especialment abundants, es coneixen pintures i gravats rupestres que representen estrelles, el sol i possibles constel·lacions. Totes les cultures, a més, també han generat mites fundacionals que es remunten a un suposat origen màgic o religiós de l’univers, la vida i la humanitat. Un dels llibres que us suggereixo explora l’univers i l’altre les intimitats més primigènies de la vida.
Del Big Bang a la cerca de vida
De nit, quan mirem el cel, especialment si estem en algun indret sense contaminació lumínica, veiem un mantell negre curull de puntets blancs. Costa d’imaginar que tots aquests puntets van formar part una vegada d’una única singularitat, un punt extremament calent i dens a partir del qual es va crear tota la matèria i l’energia que formen l’univers. També es fa difícil de percebre que cada puntet blanc és diferent de tots els altres, i que hi ha estructures cosmològiques extremament voraces que són capaces de segrestar al seu interior fins i tot la llum, com els forats negres. I no ens adonem que cada vegada que mirem el cel de nit estem fent un viatge en el temps cap al passat, atès que la llum que ens arriba d’aquests astres fa molt de temps que els va abandonar, el temps que ha trigat a arribar fins a nosaltres. Des del nostre present observem el passat de l’univers fins a gairebé el seu origen.
Sens dubte són moltes les preguntes que ens podem fer sobre l’univers. Com va néixer? Quina dimensió té? Per què es continua expandint? Quin serà el seu final? Què són la matèria fosca i l’antimatèria, i quins efectes tenen sobre nosaltres? Què són les supernoves, les estrelles polsants i de neutrons, els quàsars...? Què en sabem dels exoplanetes? Com va aparèixer la vida? Hi pot haver algú més, allà fora?
Aquestes i moltes altres preguntes, fins a 100 en total, és el que respon i explica de manera entenedora, apassionant i apassionada Joan Anton Català a 100 qüestions sobre l’univers, un nou llibre de la col·lecció De 100 en 100 que fa ja una colla d’anys va iniciar Cossetània i que s’ha convertit en tot un referent. Són 100 capítols curts que van del Big Bang fins a la vida.
Entendre els nostres orígens
Fa un parell d’anys, un grup de comunicadors va establir quines podrien ser les deu descobertes científiques més influents realitzades durant els tres primers lustres del segle XXI. Tres tenen relació amb la genètica: el genoma humà, la reprogramació cel·lular i la funció de l’erròniament anomenat ADN escombraria. La genètica amaga i alhora explica les intimitats més primigènies de la vida, motiu pel qual genera molt d’interès, curiositat i expectació. Què és l’ADN i quina funció tenen els gens? Com es poden reprogramar les cèl·lules i en què consisteix la teràpia gènica? Quina importància té l’epigenoma? El treball 50 descobriments de la genètica, de Jonathan i Matthew Weitzman (bessons idèntics, com a ells mateixos els agrada emfasitzar), ens proposa un viatge singular al món de la genètica.
Singular és també l’estructura del llibre. Cada capítol és format per una doble pàgina on el lector troba una explicació breu però molt informativa de només 300 paraules que dona resposta al tema que es planteja; una breu síntesi que es llegeix en tres segons; una reflexió per fer en tres minuts, i un dibuix de qualitat fet per l’artista i il·lustrador Steve Rawlings. Un llibre accessible, clar, didàctic i molt visual que proporciona tot el que cal saber sobre la genètica, des dels conceptes més bàsics fins a les darreres aportacions tecnològiques.
