música
novetat discogràfica
Puntí: “No podia estar tretze anys més sense disc”
Presentarà el 2 i el 3 de març a Can Cordons un espectacle amb cançons noves diferents per a cada una de les quatre sales
“Qui vulgui descobrir el secret real de La clau de girar el taller i Enclusa i un cop de mall que vingui a sopar a Can Cordons i es trobarà amb... Riu-te’n fins que el cor et digui prou”, diu Adrià Puntí sobre el nou espectacle que escenificarà els dies 2 i 3 –“Un homenatge al dorsal 23 de Michael Jordan”– de març al restaurant Can Cordons , de Riudarenes, on ja ha actuat altres vegades per amistat, però mai com ho farà aquest cop. Serà, en paraules seves, “un espectacle teatral i musical, amb una reflexió que puc provocar a la gent que vingui”. Serà, també i sobretot, un gran regal “personalitzat” per als fans més fidels de Puntí, que escoltaran –i també se’n duran a casa en disc– en primícia algunes de les moltes noves cançons que Puntí va acumulant a l’ordinador. “Després de publicar La clau de girar el taller, potser l’endemà o el mateix dia, ja tornava a tenir una necessitat imperiosa d’expressar-me a mi mateix. Si després m’entenen o no, ja és una altra qüestió. Quan enllesteixo un disc, acabo aixafat i em queda com un gran silenci. Els creatius necessitem reinventar-nos contínuament i ara, tres anys després del darrer disc, tinc moltes cançons que necessito donar a conèixer. No podia estar tretze anys més sense un disc nou.”
Quatre sales
De moment, no està previst un disc nou, si més no de manera immediata o en el sentit en què el disc ha estat fins ara l’obra de referència per a un artista. Però a Can Cordons Puntí presentarà un bon grapat de cançons en un espectacle tan poc convencional com ho és ell, repartit en quatre sales diferents, que el músic saltenc ha batejat de la següent manera: Sala Pitorreo, Sala Romàntica, Sala Sensitiva i Sala Eròtica. Puntí exercirà durant la nit com a “discjòquei, monologuista i, al final de la nit, músic”, acompanyat pel seu baixista habitual, Pedrito Martínez. “No és cap performance, tot i que pot semblar-ho, ni és res d’improvisat, tot i que pot tenir algun punt d’improvisació”.
La qüestió és que a cada sala s’escoltaran cançons diferents –tal com les ha enregistrat ell mateix al seu estudi casolà, Can Matas, pràcticament tot sol–, amb una ambientació determinada, i només és segur que a les quatre sales sonaran De Can Matas a Can Cordons, per raons òbvies, i el tema que dona títol a l’espectacle, que en realitat Puntí ha titulat contra tota lògica ortogràfica Enriu-t’en fins que el cor et digui prou, una cançó que va néixer d’una manera absolutament espontània, amb una lletra i una música 100% improvisades que el fan plorar de felicitat cada vegada que l’escolta per la màgia del moment irrepetible en què la va enregistrar. Després, a cada sala –amb preus que van dels 50 euros de la Pitorreo als 100 de l’Eròtica, que inclou un concert extra més endavant, passant pels 75 euros dels altres espais– els comensals soparan escoltant altres temes, com ara Carcamal i Locus, nous indicis d’un Puntí en estat de gràcia, que té ganes d’experimentar amb les paraules i els sons. I amb els formats: vol que aquest espectacle atípic, que va més enllà d’un concert i acabarà amb una subhasta, tingui una llarga vida i evolucioni.
