Femenina i singular

Pot ser que les protestes contra l’assetjament sexual i la reivindicació del paper de les dones a Hollywood hagin afavorit les cinc nominacions a l’Oscar de Lady Bird, una pel·lícula independent creada i protagonitzada per dones. Però, més enllà d’aquesta primera lectura fàcil, darrere aquest film hi ha el treball de Greta Gerwig, una creadora sensible, culta i compromesa, amb una acreditada trajectòria com a intèrpret, dramaturga i guionista. Amb la seva opera prima s’ha convertit en la cinquena dona nominada a l’Oscar a la millor direcció.

Greta Gerwig es va donar a conèixer com a coguionista i intèrpret de tres pel·lícules de Noah Baumbach, un dels nous valors del cinema independent nord-americà actual: Greenberg, Frances Ha i Mistress America. Actiu valuós del cinema novaiorquès, integrada en el moviment cinematogràfic Mumblecore –cinema alternatiu, de baix pressupost i rodat en cooperativa–, Greta Gerwig és en realitat de Sacramento, Califòrnia. D’aquí neix Lady Bird, una pel·lícula gestada a partir d’una escena: la protagonista viatja a Nova York per estudiar a la universitat i, quan un noi li pregunta d’on és, menteix dient que és de San Francisco, una ciutat més chic que Sacramento. “Volia construir una pel·lícula al voltant d’aquest moment en què un sentiment de profunda vergonya et porta a negar qui ets”, explica Gerwig en una entrevista promocional del film. “Em vaig criar a Sacramento i m’encanta, així que la motivació inicial per fer la pel·lícula era escriure una carta d’amor a un lloc que només vaig saber apreciar de veritat quan vaig marxar.” Més que autobiogràfica, la pel·lícula s’inspira en emocions. “Res del que passa a la pel·lícula és una vivència personal literal, però hi ha un nucli de veritat connectat a un sentiment de llar, infància i partida”, explica.

La pel·lícula segueix l’últim any de batxillerat de Lady Bird, una noia singular que estudia en un col·legi catòlic: les seves primeres experiències amoroses, la relació que la uneix amb la seva millor amiga, els conflictes amb la mare –de caràcter fort, com ella–, els dubtes sobre el futur universitari, el somni d’anar a estudiar a Nova York, “allà on passen les coses”...

Una de les fonts d’inspiració de Greta Gerwig és la poeta de Sacramento Joan Didion: “Quan vaig descobrir la seva obra d’adolescent, va ser una experiència espiritualment transcendental. Sempre havia pensat que l’art i la literatura havien de tractar de coses «importants», i estava totalment convençuda que la meva vida no ho era en absolut. La seva obra, però, tan bonica, clara i específica, era sobre el meu món. Jo coneixia perfectament totes les dones sobre les quals Joan escrivia.”Més adscrita al gènere de la comèdia en els primers compassos, Lady Bird va agafant profunditat dramàtica a mesura que avança i s’endinsa en els conflictes propis de l’edat –17 anys–, que tenen a veure amb la identitat. De fet, el nom de Lady Bird se’l posa la mateixa protagonista, una excel·lent creació de l’actriu Saoirse Ronan, que suma als 23 anys la seva tercera nominació a l’Oscar per un paper que ja li va valer el Globus d’Or. Ronan també va ser finalista als Oscar per Expiació i Brooklyn.

Lady Bird va guanyar el Globus d’Or d’enguany a la millor pel·lícula musical o comèdia, i està nominada a quatre premis més de l’Acadèmia de Hollywood: pel·lícula, direcció i guió (Greta Gerwig) i actriu secundària (Laurie Metcalf, pel seu paper de mare de la protagonista).