Gèneres a l’alça
El palmarès confirma que rodar cinema fantàstic no és obstacle per guanyar els premis més prestigiosos
“A tots els que somiïn a utilitzar la fantasia per explicar històries sobre coses reals els vull dir que és possible fer-ho”, va dir Guillermo del Toro en rebre l’Oscar al millor director. Tota una declaració de principis del cineasta mexicà: la fantasia es pot fer realitat. Ja era una fita remarcable que La forma del agua guanyés el Lleó d’Or de Venècia, imposant-se a pel·lícules més serioses. Els quatre premis de l’Acadèmia de Hollywood no són un triomf per golejada, però certifiquen el canvi d’estatus del cinema de gènere, tradicionalment menys considerat que el drama a l’hora de concedir premis.
Guillermo del Toro explicava en aquestes mateixes pàgines que “en transitar per un gènere acabes en accepcions artístiques molt sofisticades”. Malgrat l’emoció evident i els nervis en recollir el premi, el cineasta mexicà va refermar aquest discurs sobre el cinema fantàstic, amb un record especial per a Spielberg: “De nen, a Mèxic, era un gran admirador de pel·lícules com E.T. Fa unes setmanes, Steven Spielberg va dir: si us trobeu al podi, recordeu que sou part d’un llegat.” Del Toro ho recorda bé: forma part del llegat del cinema fantàstic, des del terror clàssic (“hi ha gent que troba Jesucrist i jo de nen vaig trobar Frankenstein”, afirma) fins a Spielberg, passant per La mujer y el monstruo (1954), pel·lícula de sèrie B que ha inspirat La forma del agua.
En un palmarès molt repartit (sis títols sumen 15 premis Oscar, i 9 films se n’emporten un de sol), La forma del agua no va ser l’única pel·lícula de gènere a triomfar. Déjame salir, escrita i dirigida per Jordan Peele, va rebre el premi al millor guió per una història interracial en format de thriller de terror. Del Toro i Peele coincideixen a fer un ús metafòric del gènere fantàstic per parlar de la realitat i per denunciar l’odi al que és diferent.
Bèl·lic i ciència-ficció
La segona pel·lícula més premiada, Dunkerque, amb tres premis tècnics (muntatge, muntatge de so i mescles de so), també és cinema de gènere, tot i que els films de guerra sumen molts guardons als Oscar. Força més que la ciència-ficció, el gènere de Blade runner 2049, distingida ahir per la millor fotografia i efectes visuals.
Tres anuncios en las afueras i El instante más oscuro se situen de ple en els estàndards dels guanyadors dels Oscar. La primera, barreja de drama i western sobre una dona torturada per l’assassinat de la seva filla, era una seriosa aspirant a la categoria de millor film. Finalment, es va endur un bon botí: els premis a millor actriu (Frances McDormand) i actor secundari (Sam Rockwell). Menys expectatives hi havia amb El instante más oscuro, que es va endur el guardó de maquillatge i perruqueria i un just i esperat premi a millor intèrpret per a Gary Oldman, que feia justícia a un dels millors actors dels darrers 30 anys.
