El circ serà l’erupció al Sismògraf

En la desena edició del Festival Sismògraf a Olot (el quart com a festival estratègic de dansa), la directora, Tena Busquets, opta per atraure espectacles de major format i per trobar un pont comú amb el circ. Si l’any passat l’erupció es va dedicar a la dansa contemporània del País Basc, en aquesta edició es vol posar la lupa en el circ coreografiat. El Sismògraf es va presentar ahir en una roda de premsa en moviment (dalt d’un autocar) que va portar la premsa a la natura, als peus de Collserola. I és que el Sismògraf també vol reforçar-se en la seva geografia: els volcans de la Garrotxa. El Sismògraf es farà del 19 al 22 d’abril i, segons paraules del regidor de Cultura, Josep Berga, ja és una data imprescindible en l’agenda cultural de la ciutat. Fins al punt de no témer la proximitat de Sant Jordi.

La frontera entre la dansa i el circ és cada cop més difusa. Bona prova d’això són els treballs de Roberto Olivan (Cuculand Souvenir) o Marta Torrents, de Fet a mà (Brut). També Las Lo Las integra equilibris en la seva proposta al bosc (Fosques). I Jordi Galí basteix la seva instal·lació (Maibaum) a partir de l’equilibri. Joan Català (Pelat, Menar) també construeix una coreografia amb ballarins del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre (ve a ser un debut amb el sector que l’acull, raonava la directora del Sismògraf).

El festival estratègic, que ve motivat pel Pla d’Impuls de la Dansa, incorpora peces molt ambicioses: és el cas de Set of sets de Guy Nader i Maria Campos, que se suma al suport de Julidans Festival i el Mercat de les Flors. També el Cuculand Souvenir d’Olivan comparteix producció amb el TNC, el Festival Grec i la Xarxa Transversal, que garantirà una gira notable per tot Catalunya. Xavier Díaz, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), celebra que la dansa guanyi visibilitat. La Producció Nacional de Dansa (Estol + Many) ha sumat 4.000 espectadors en 17 ciutats i ja planteja actuacions fora de Catalunya.

Dansa compromesa

La dansa té un treball dramatúrgic menys explícit que el teatre per la poca presència de la paraula, admet Busquets. Però no per això, els seus artistes són menys compromesos. En aquesta edició n’hi ha tres exemples ben clars: La Cia. Las Lo Las presenta Fosques, una peça per les fonts de Sant Roc que pretén reivindicar les biografies de les persones que queden a l’ombra dels grans protagonistes d’èxit social, moltes d’elles, dones. Ho faran amb un passeig pel bosc amb un mapping i dones que apareixeran penjades pels arbres. També Vero Cendoya ha tancat el projecte que presentava l’any passat com a projecte al mateix Sismògraf. Inspirant-se en el format de La partida (que dos anys i mig després de l’estrena a Fira Tàrrega encara té actuacions), C.O.S arrenca una obra a partir de la seva visita a un centre de refugiats a Grècia. Per últim, Lipi Hernández signa a Mol·leculari una evidència per a la Catalunya alçada d’avui (reclamant la igualtat real per a les dones o en massives manifestacions a l’entorn del projecte polític): “Junts som més forts que individualment”, resumeix la directora, Tena Busquets.