cultura

HISTÒRIA

FERRAN AISA

Els tipògrafs de l’anarquisme

Manuel Vicente Izquierdo (Barcelona, 1954) és historiador, magisteri en història per la UAB i catedràtic de geografia i història d’ensenyament secundari. S’ha especialitzat en la història dels moviments socials de Catalunya del darrer terç del segle XIX. El seu treball més destacat és la biografia Josep Llunas i Pujals (1852-1905). La tramuntana i el lliure pensament radical català. Darrerament ha centrat també els seus estudis de recerca en la Transició, amb treballs com La Festa del Treball. La primera gran festa popular de la Catalunya democràtica.

El nou llibre de Manuel Vicente Izquierdo, Àcrates. Els tipògrafs de La Academia. Forjadors de l’acratisme societari del segle XIX. Precursors de l’anarcosindicalisme del segle XX, és un estudi del grup anarquista que treballava a La Academia, la impremta fundada per Evarist Ullastres i dirigida per Rafael Farga Pellicer. És un text necessari per ampliar la historiografia d’un temps en què el moviment societari de tendència àcrata dominava l’edició a Barcelona.

Aquest nou treball amplia tot el que ja havia investigat i escrit sobre aquest moviment del segle XIX en el seu anterior llibre sobre Llunas i Pujals. L’anomenada Tipografia La Academia fundada per Evarist Ullastres l’any 1878 al 96 de la ronda Universitat de Barcelona va funcionar fins al maig del 1892. La Academia va tenir un paper cabdal en la renovació de les arts gràfiques catalanes. La Academia, al llarg dels seus catorze anys d’existència, imprimí tota mena de periòdics, impresos i llibres, i la majoria eren peces de luxe a preu econòmic. No únicament publicà textos llibertaris: d’aquesta impremta sortiren publicacions catalanistes, lliurepensadores, republicanes i progressistes. S’imprimiren publicacions com ara L’Escut de Catalunya, Lo Tibidabo, La Il·lustració Catalana, L’Avenç i altres de caràcter societari com el Boletín de la Sociedad Tipográfica de Barcelona, El Neógrafo i La Asociación. Periòdics de tipus polític com El Federalista, que dirigia Josep Maria Vallès i Ribot, i la de caràcter lliurepensador com La Luz, dirigit pel maçó Rossend Arús.

La Tipografia La Academia també va tenir cura d’imprimir les dues publicacions anarquistes més influents de les darreres dècades del segle XIX: Acracia (1886-1888) i El Productor (1997-1893). Manuel Vicente Izquierdo biografia també els principals homes que van treballar com a tipògrafs a La Academia, gairebé tots ells maçons, lliurepensadors i àcrates. I la majoria dirigents del moviment obrer de tendència llibertària de Barcelona: Josep Llunas, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Pere Esteve, Jaume Torrents, Emili Hugas, Lluís Gili, Gaietà Oller, Josep i Enric Vives, Rafael Farga i Pellicer i Anselmo Lorenzo.

Un gran treball el de Manuel Vicente Izquierdo, que, d’una manera concisa, ens acosta als tipògrafs, escriptors i militants àcrates que van influir decisivament en l’anarcosindicalisme del segle XX.

ÀCRATES
Manuel Vicente Izquierdo
Editorial: Pagès Editors Lleida, 2017 Pàgines: 223 Preu: 17 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona