Entrevista

Javier Gutiérrez. se’n parla

Actor. Bernat Salvà

“Valoro molt el risc en el treball d’interpretació”

Els pre­mis Goya pels seus tre­balls a El autor i La isla mínima cer­ti­fi­quen que estem davant d’un dels actors espa­nyols del moment. Javier Gutiérrez (Luanco, Astúries, 1971) roda a Cata­lu­nya a les ordres d’Oriol Paulo el thri­ller fantàstic Mirage, jun­ta­ment amb Adri­ana Ugarte, Chino Darín, Nora Navas, Fran­cesc Ore­lla, Clara Segura, Aina Clo­tet... En una pausa del rodatge al Parc Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya, a Ter­rassa, va aten­dre les pre­gun­tes d’El Punt Avui i altres mit­jans. El 6 d’abril torna a les pan­ta­lles amb Cam­pe­o­nes, de Javier Fes­ser.

Què el va atraure de ‘Mirage’?

El pri­mer que em va atraure va ser el direc­tor. Oriol Paulo té una fil­mo­gra­fia curta, però molt potent, i escriu històries molt interes­sants. A més, ha fet un càsting impor­tant, amb gent jove i actors expe­ri­men­tats. I jo que tinc el gruix de les meves esce­nes amb dues actrius que admiro molt, Nora Navas i Clara Segura, no podia dei­xar pas­sar aquesta opor­tu­ni­tat. Per a mi, són les millors de la seva gene­ració. Hi havia prou ingre­di­ents per embar­car-me en aquest pro­jecte. A més, el meu per­so­natge és molt interes­sant, tot i que no en puc reve­lar gai­res detalls. Té un pas­sat bas­tant fosc i l’encon­tre amb el per­so­natge d’Adri­ana Ugarte fa tron­to­llar tota la seva vida. En aquesta pel·lícula no tot és el que sem­bla, hi ha molta ambigüitat i els per­so­nat­ges tenen dues cares. En aquest sen­tit, el meu per­so­natge aporta llum i fos­cor.

Quan ha de seguir els codis d’un gènere com el ‘thri­ller’, se sent amb lli­ber­tat per crear els seus per­so­nat­ges?

Sí, de vega­des és difícil, sobre­tot en una pel·lícula com aquesta, en què has d’inter­pre­tar el mateix per­so­natge durant 25 anys. Però també són rep­tes que fan que l’actor surti de la zona de con­fort. Jo valoro molt el risc en el tre­ball d’inter­pre­tació. Quan veig tre­balls de com­panys que no han sor­tit bé, però han assu­mit ris­cos a l’hora de crear el per­so­natge, agra­eixo molt el seu esforç, més que el tre­ball que un ja sap que fun­ci­o­narà.

Per què creu que l’èxit li ha arri­bat ara?

No ho sé, però també em sento un pri­vi­le­giat per haver fet un per­so­natge com el de Saturno a Águila Roja durant tant de temps, em va donar pres­tigi i popu­la­ri­tat. Em va supo­sar un coixí econòmic que em va per­me­tre pro­duir tea­tre. És cert que amb La isla mínima hi ha hagut un salt qua­li­ta­tiu en els tre­balls que m’han ofert. Pot­ser han dei­xat de veure’m com un actor que es movia bé a la comèdia i han des­co­bert que també em moc bé al drama o el thri­ller. M’ha obert un ven­tall de pos­si­bi­li­tats molt més gran del que hi havia. De tota manera, sem­pre he tre­ba­llat al tea­tre, a la tele­visió, que és un mitjà on dis­fruto molt, i en el cinema. He fet tre­balls de molta reper­cussió, em con­si­dero un dels actors més pri­vi­le­gi­ats del país.

Has par­lat de ‘thri­ller’, però ‘Mirage’ no té ele­ments també de ciència-ficció?

Sí, hi ha una inter­ferència entre dos temps, entre el pas­sat i el pre­sent, i hi ha una història que en podríem dir de ciència-ficció. Quan dius ciència-ficció sem­bla que hagin de sor­tir uns ani­mals del futur, però Mirage més aviat juga amb el temps, sem­bla un tren­ca­clos­ques. L’espec­ta­dor haurà de ges­ti­o­nar molta infor­mació fins que lli­gui caps i enten­gui el que passa. Al final té girs sor­pre­nents.

A ‘Mirage’, no tot és el que sem­bla, hi ha molta ambigüitat

i els per­so­nat­ges tenen dues cares



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.