Art

JAUME ROCAMORA

ARTISTA

“Reivindico la figura del col·leccionista d’obres d’art”

El Museu de Tortosa ofereix una exposició de l’obra de l’artista tortosí Jaume Rocamora, una col·lecció de 40 peces de diferents períodes creatius, que es pot visitar fins al 29 d’abril

com va sorgir la idea de muntar una exposició amb la seua obra al Museu de Tortosa?
La idea va ser de l’Ajuntament i el Museu ha estat el responsable de fer tot el treball. Fa gairebé dos anys que vam començar a treballar-hi; per mi va ser un repte, perquè no era qüestió d’omplir la sala sinó fer una tesi sobre la meua obra. Cada mes em reunia amb la comissària de l’exposició, Núria Segarra, per planificar l’exposició.
És una exposició retrospectiva?
No exactament. La meua idea utòpica és que tenia un col·leccionista imaginari que durant tota la meua carrera havia anat recollint obres meues. Amb això volia donar valor al col·leccionista, els artistes no som ningú si al costat no tenim un equip: sales d’exposicions, editorials, fotògrafs, col·leccionistes... Els grans museus naixen dels grans col·leccionistes. Així, la idea va ser que presentaríem al museu moltes obres que mai s’havien vist, seria una com una exclusiva. A més de Núria Segarra també hi ha col·laborat el crític Francesc Miralles, amb qui ens coneixem des dels anys seixanta, que ens va proposar dividir l’obra en sis capítols.
I com s’han seleccionat les 40 obres que hi ha exposades?
Hem buscat peces que il·lustressen molt bé els sis àmbits de l’exposició i que fossen inèdites. La feina del museu ha estat explicar la meua obra, quan el visitant surt de l’exposició en té una visió. Les primeres obres que s’exposen són dels anys seixanta, unes cases, justament les que hi ha al darrere de l’edifici de les delegacions de la Generalitat, les que jo veia des de casa. També mostrem els primers treballs que vaig fer amb cartrons als setanta, amb els cartrons que anaven dins els vestits de la sastreria del meu pare.
Era una manera de reciclar el material?
Als setanta ningú parlava de reciclar, ni jo era conscient que ho estigués fent. Fer aquests collages a Tortosa no era gaire acceptat, no encaixava. De fet, un aquarel·lista de Tortosa em va dir: “No entenc que sabent dibuixar com en saps facis això.” Aquí la màxima modernitat que s’acceptava era l’obra d’Arasa.
En l’exposició també hi ha dibuixos de nus, tampoc es devien acceptar a Tortosa...
No! A principi dels anys setanta vaig començar a fer traç nu, però a Barcelona, al Centre Artístic Sant Lluc, perquè això a Tortosa era impossible ni amb model femení ni masculí. Aquests dibuixos es feien amb poses de tres minuts, no podies encantar-te mirant la model.
Quin significat té l’obra ‘36 per 36’?
Aquesta obra està situada just davant d’una altra que s’anomena Identitat, on mostro uns retrats de la meua iaia, és com si dialoguessen. Per què aquest nom? Cada cartró fa 36 centímetres i cada fragment, 6 centímetre;, si ajuntem tots els fragments formen 36 centímetres. És una obra dedicada a la memòria dels 36 tortosins deportats a Mauthausen. El retrat de la meua iaia mira cap als 36 tortosins, entre els quals hi ha el fotògraf Antoni Garcia i un tiet meu, és a dir, un fill seu.
Continua innovant i col·laborant amb artistes joves, no?
Tinc molt bona relació amb joves artistes, especialment amb el músic Joan Bagés. El 2016 vaig dibuixar una sèrie de pentagrames, mentre feia companyia a la meua dona quan sortia de l’hospital després del tractament de quimioteràpia. Vaig dibuixar-ne 177, i quan els va veure Bagés me’ls va demanar, els va escanejar i els va aprofitar per a la seua obra musical. Tot i que els pentagrames no estaven pensats per ser exposats, la comissària em va plantejar projectar-los, acompanyats d’una música tranquil·la de Satie.
No havia exposat mai al Museu de Tortosa?
No, és la primera vegada. Fa pocs anys, però, que Tortosa té un museu. Per poder muntar exposicions són importants els recursos humans i econòmics.
Creu que Tortosa aposta prou pel museu?
L’espai físic és fantàstic, tenim un contenidor irrepetible, on de forma metòdica s’han d’anar fent ampliacions i defensar l’obra dels artistes locals, perquè en tenim de molt potents com ara Querol, Gimeno, Arasa, Todó i Casanova Estorach. A França un museu genera riquesa, és un pol d’atracció.
Com li va sorgir l’interès per la pintura?
Al costat de casa hi havia l’Escola d’Art i llavors els xiquets de deu anys no teníem la possibilitat de fer tantes activitats com té avui en dia el meu net, sortíem de classe i no hi havia res. Un amic, Lluís Montagut, em va dir que s’havia apuntat a l’Escola d’Art i m’hi va animar. Va ser una finestra al món, allà vaig aprendre moltes coses que a escola no ens ensenyaven. Vaig descobrir que fora de Tortosa hi havia més artistes i va anar creixent el meu interès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda