Cultura popular

ÈRIC PARCERISA

HEREU DE CATALUNYA

“S’hauria d’incloure el pubillatge a tots els pobles del país”

Aquest estudiant d’humanitats de gairebé 20 anys ocupa el càrrec des del setembre. Defensor de la independència de la Valldan de Berga, creu que és una tradició que cal potenciar a Catalunya

Què significa ser l’hereu de Catalunya?
Segons el web de Foment de les Tradicions Catalanes, seria la màxima representació cultural dins el territori català. A la pràctica és un títol més que tens, però no hi ha diferència entre nosaltres respecte al pubillatge local, intercomarcal i nacional, només per quan t’anomenen a l’entrada dels actes i per petits privilegis. Serien, per exemple, els actes amb places limitades on no es pot convidar tot el pubillatge de Catalunya i només hi van els deu nacionals: l’hereu i la pubilla de Catalunya i els de cada província, que serien els fadrins i les dames d’honor de Catalunya. Això passarà ara que anirem a Madrid, on també hi ha pubillatge del Centre Cultural Català.
Quan es fa l’elecció?
Com els locals, comarcals i intercomarcals, es fa un cop l’any. En els nacionals, que es van fer a Santa Pau al setembre, s’arriba un divendres, quan s’acomiada els que se’n van, i dissabte es fan exàmens, amb un d’escrit de 50 preguntes breus.
De tradició catalana?
De cultura general. Em van preguntar des de quines són les partícules subatòmiques de l’àtom fins qui va ser l’últim afusellat pel franquisme, que va ser Salvador Puig Antich. Després de l’examen, i havent-los passat un breu currículum abans, et fan una entrevista sobre com ets, què fas, què estudies... Aquesta és la part important, ja que valoren el teu discurs. I fins que no arriba l’elecció de diumenge et fan una prova de comportament, mirant com et comportes al sopar de gala i en els actes que es fan: sardanes, la inauguració de la majòlica, les ofrenes.
Quants hereus i pubilles us presentàveu?
Crec que érem uns 80. Normalment hi ha més pubilles, perquè a les Terres de l’Ebre hi ha molts pobles que només tenen pubilles. De mica en mica s’hi van posant hereus.
Com vas decidir presentar-te a hereu?
Berga no té pubillatge. I no és estrany, perquè a finals del segle XIX es va donar total importància a la Patum i la resta de festes van quedar apartades. No hi ha, per exemple, festa major. Hi ha algunes fires, els Herois, als quals cada cop se’ls dona més importància... Però Berga és Patum, Patum i Patum, i d’aquí no ens movem. La Valldan fins fa 51 anys era un poble independent que, per qüestions econòmiques i suposadament religioses, Berga el va annexar per construir-hi un polígon. L’excusa era que s’estimaven més la Verge de Queralt i que nosaltres no l’estimàvem prou. I ara som un districte de Berga, però mantenim molt la identitat de poble, amb la festa major, les caramelles, les nadales, Sant Joan, tenim una carrossa a la rua del carnestoltes de Berga i també tenim el pubillatge. Mig de broma, mig seriosament, la gent gran i els joves encara reivindiquem la independència. I el fet de ser hereu de la Valldan va ser perquè dues de les meves millors amigues m’ho van proposar i em va fer gràcia. En pobles més grans també es fa examen, les entitats voten i s’ha incorporat en alguns llocs el vot popular.
I què has de fer un cop ets hereu?
Com a representant del poble, l’has de donar a conèixer a Catalunya. Vas a les festes majors de pobles a les proclamacions dels pubillatges. Si no hi hagués pubillatge a la Valldan, no hauria conegut molta gent de Catalunya ni hagués conegut moltes tradicions d’altres pobles. Per exemple, d’aquí a unes setmanes és la Festa de la Llana, que no hauria conegut si no ens hi convidessin. Gràcies al pubillatge també veus la representació dels altres pobles. A nivell nacional és el mateix.
Comporta molt temps? Es fa de gust, tenint en compte que ‘hipoteca’ els caps de setmana?
Es fa de gust. Sent de la Valldan ho tens a prop perquè estàs al mig de Catalunya. Si t’agrada, es fa de gust. En època d’exàmens a la universitat a Barcelona i treballant a Gironella els caps de setmana, es complica perquè ho he de combinar molt bé. I a més no tinc cotxe. Però em ve molt de gust estar dins el món del pubillatge i no ho canviaria per res.
Creus que aquesta tradició s’hauria d’estendre, per exemple, a l’àrea metropolitana?
Al Maresme hi ha molts pobles amb la tradició i tenen comarcal i tot. Pels volts de Barcelona no n’hi ha gaire. Crec que sí que hauria d’estar sobre la taula la idea d’incloure el pubillatge, no només a l’àrea metropolitana, sinó a tots els pobles de Catalunya, perquè és una oportunitat per als joves per conèixer molta gent, molts indrets, moltes tradicions i maneres de fer i de parlar. També per fomentar la implicació dels joves dins els pobles. És una de les petites essències del nostre país, sobretot en un moment com el d’ara, en què és molt important recordar el que havíem sigut per tornar-ho a ser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes
Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA
música

Lecocq debuta amb ‘Sous la glace / Sota el gel’, un manifest bilingüe contra la superficialitat

la bisbal d’empordà
Crítica
música

Blau de Colònia

GIRONA
calonge

L’Orquestra Di-versiones encapçala el cartell del tercer OncoMusic Fest

calonge

Llum verda a la nova biblioteca central pendent de trobar el finançament de 13,9 milions

SANT CUGAT DEL VALLÈS
TEATRE

El TNC aborda la crítica al sistema judicial amb ’Els criminals’

BARCELONA