Cultura popular

ÈRIC PARCERISA

HEREU DE CATALUNYA

“S’hauria d’incloure el pubillatge a tots els pobles del país”

Aquest estudiant d’humanitats de gairebé 20 anys ocupa el càrrec des del setembre. Defensor de la independència de la Valldan de Berga, creu que és una tradició que cal potenciar a Catalunya

Què sig­ni­fica ser l’hereu de Cata­lu­nya?
Segons el web de Foment de les Tra­di­ci­ons Cata­la­nes, seria la màxima repre­sen­tació cul­tu­ral dins el ter­ri­tori català. A la pràctica és un títol més que tens, però no hi ha diferència entre nosal­tres res­pecte al pubi­llatge local, inter­co­mar­cal i naci­o­nal, només per quan t’ano­me­nen a l’entrada dels actes i per petits pri­vi­le­gis. Serien, per exem­ple, els actes amb pla­ces limi­ta­des on no es pot con­vi­dar tot el pubi­llatge de Cata­lu­nya i només hi van els deu naci­o­nals: l’hereu i la pubi­lla de Cata­lu­nya i els de cada província, que serien els fadrins i les dames d’honor de Cata­lu­nya. Això pas­sarà ara que ani­rem a Madrid, on també hi ha pubi­llatge del Cen­tre Cul­tu­ral Català.
Quan es fa l’elecció?
Com els locals, comar­cals i inter­co­mar­cals, es fa un cop l’any. En els naci­o­nals, que es van fer a Santa Pau al setem­bre, s’arriba un diven­dres, quan s’aco­mi­ada els que se’n van, i dis­sabte es fan exàmens, amb un d’escrit de 50 pre­gun­tes breus.
De tra­dició cata­lana?
De cul­tura gene­ral. Em van pre­gun­tar des de qui­nes són les partícules subatòmiques de l’àtom fins qui va ser l’últim afu­se­llat pel fran­quisme, que va ser Sal­va­dor Puig Antich. Després de l’exa­men, i havent-los pas­sat un breu currículum abans, et fan una entre­vista sobre com ets, què fas, què estu­dies... Aquesta és la part impor­tant, ja que valo­ren el teu dis­curs. I fins que no arriba l’elecció de diu­menge et fan una prova de com­por­ta­ment, mirant com et com­por­tes al sopar de gala i en els actes que es fan: sar­da­nes, la inau­gu­ració de la majòlica, les ofre­nes.
Quants hereus i pubi­lles us pre­sentàveu?
Crec que érem uns 80. Nor­mal­ment hi ha més pubi­lles, perquè a les Ter­res de l’Ebre hi ha molts pobles que només tenen pubi­lles. De mica en mica s’hi van posant hereus.
Com vas deci­dir pre­sen­tar-te a hereu?
Berga no té pubi­llatge. I no és estrany, perquè a finals del segle XIX es va donar total importància a la Patum i la resta de fes­tes van que­dar apar­ta­des. No hi ha, per exem­ple, festa major. Hi ha algu­nes fires, els Herois, als quals cada cop se’ls dona més importància... Però Berga és Patum, Patum i Patum, i d’aquí no ens movem. La Vall­dan fins fa 51 anys era un poble inde­pen­dent que, per qüesti­ons econòmiques i supo­sa­da­ment reli­gi­o­ses, Berga el va anne­xar per cons­truir-hi un polígon. L’excusa era que s’esti­ma­ven més la Verge de Que­ralt i que nosal­tres no l’estimàvem prou. I ara som un dis­tricte de Berga, però man­te­nim molt la iden­ti­tat de poble, amb la festa major, les cara­me­lles, les nada­les, Sant Joan, tenim una car­rossa a la rua del car­nes­tol­tes de Berga i també tenim el pubi­llatge. Mig de broma, mig seri­o­sa­ment, la gent gran i els joves encara rei­vin­di­quem la inde­pendència. I el fet de ser hereu de la Vall­dan va ser perquè dues de les meves millors ami­gues m’ho van pro­po­sar i em va fer gràcia. En pobles més grans també es fa exa­men, les enti­tats voten i s’ha incor­po­rat en alguns llocs el vot popu­lar.
I què has de fer un cop ets hereu?
Com a repre­sen­tant del poble, l’has de donar a conèixer a Cata­lu­nya. Vas a les fes­tes majors de pobles a les pro­cla­ma­ci­ons dels pubi­llat­ges. Si no hi hagués pubi­llatge a la Vall­dan, no hau­ria cone­gut molta gent de Cata­lu­nya ni hagués cone­gut mol­tes tra­di­ci­ons d’altres pobles. Per exem­ple, d’aquí a unes set­ma­nes és la Festa de la Llana, que no hau­ria cone­gut si no ens hi con­vi­des­sin. Gràcies al pubi­llatge també veus la repre­sen­tació dels altres pobles. A nivell naci­o­nal és el mateix.
Com­porta molt temps? Es fa de gust, tenint en compte que ‘hipo­teca’ els caps de set­mana?
Es fa de gust. Sent de la Vall­dan ho tens a prop perquè estàs al mig de Cata­lu­nya. Si t’agrada, es fa de gust. En època d’exàmens a la uni­ver­si­tat a Bar­ce­lona i tre­ba­llant a Giro­ne­lla els caps de set­mana, es com­plica perquè ho he de com­bi­nar molt bé. I a més no tinc cotxe. Però em ve molt de gust estar dins el món del pubi­llatge i no ho can­vi­a­ria per res.
Creus que aquesta tra­dició s’hau­ria d’esten­dre, per exem­ple, a l’àrea metro­po­li­tana?
Al Maresme hi ha molts pobles amb la tra­dició i tenen comar­cal i tot. Pels volts de Bar­ce­lona no n’hi ha gaire. Crec que sí que hau­ria d’estar sobre la taula la idea d’incloure el pubi­llatge, no només a l’àrea metro­po­li­tana, sinó a tots els pobles de Cata­lu­nya, perquè és una opor­tu­ni­tat per als joves per conèixer molta gent, molts indrets, mol­tes tra­di­ci­ons i mane­res de fer i de par­lar. També per fomen­tar la impli­cació dels joves dins els pobles. És una de les peti­tes essències del nos­tre país, sobre­tot en un moment com el d’ara, en què és molt impor­tant recor­dar el que havíem sigut per tor­nar-ho a ser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.