Cultura

estimada psicoanalista

jordi cervera

Necessito un màster

Ui, s’acosta Sant Jordi. No voldria que aquesta afirmació s’acabés convertint en una amenaça, però la festa s’està convertint en un petit (o gran) camp de batalla on cada any s’hi incorporen nous i més bel·ligerants actors. Es pot recordar amb carinyu aquell temps on la lluita se centrava entre mediàtics i escriptors, amb dos bàndols ben posicionats. Podies optar sense necessitat de pensar gaire entre els poemes sumptuosos d’Antonio Gala, les novel·les d’egipcis de Terenci Moix o les aventures toreres de Belén Esteban i els relaxing cups of café con leche d’Ana Botella.

Ara la cosa es complica força. Buenafuente i Ruiz Zafón ja no munten carpes personals i úniques (això ja només ho fa Ciudadanos); periodistes televisius i tertulians escriuen llibres a cor què vols. I hi ha de tot, novel·les bones, novel·les abominables, assajos, rucades, productes de màrqueting, i com que els mitjans afins i els amics i parents professionals s’aboquen a defensar-los sense criteri objectiu, costa destriar el gra de la palla. A tot aquest batibull indesxifrable enguany s’hi sumen els, pel cap baix, 3.700 llibres que s’han escrit i que s’acabaran d’escriure sobre el procés, el 155, les independències, els piolins. Estic patint, crec que telefonaré a la Cristina Cifuentes i li demanaré que em signi una recomanació dirigida als que tallen el bacallà a la Universitat Campechano I per tal que m’assignin un màster en Llibres Recomanables versus Palla Mediàtica que m’ajudi a aconseguir feina com a prescriptor i futur autor mediàtic en un mitjà de gran difusió i baixa exigència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Crònica

Orchestra Fire-riba

Girona

El detonador de la novel·la gràfica

Barcelona

Uns Gaudí paritaris

BARCELONA

Mentider meravellós

BARCELONA

De paràsits i Txernòbil

Girona

Una artèria de tradició

BARCELONA
Crítica
dansa

Memòria d’un temps fugit

ANTONIO GUILLÉN
DIRECTOR DE LA FÀBRICA D’ANÍS DEL MONO

“L’Anís del Mono és més que una beguda, s’ha fet un lloc a les llars”

badalona

La falta de finançament obliga les productores audiovisuals catalanes a treballar amb un peu a Madrid

barcelona