Lletres

Anàlisi

Món editorial en transformació

Els editors nous han substituït les multinacionals i han aportat idees noves
Prometeu i Quid Pro Quo apareixen amb l’objectiu d’oferir edicions acurades de grans autors

El món de l’edició en català està com el de la política: per a uns, fatal; per a uns altres, magnífic. Si utilitzem una altra analogia, diríem que és força interessant. Per què? Per la transformació del lector, dels punts de venda i, sobretot, de les editorials, amb la irrupció de les independents. Hem perdut gran part dels lectors militants d’altres èpoques per diversos factors: l’edat, els canvis de paradigma amb relació al tipus de lector de novel·la que s’ha passat a les sèries i per la fragmentació i la desvertebració d’un món determinat. Els punts de venda també han viscut una metamorfosi, des dels quioscos i papereries, que tenien llibres sempre, i les grans superfícies del centre de les ciutats, en benefici de la llibreria especialitzada, que gairebé coneix cadascun dels seus clients, els seus gustos, fílies i fòbies. Així, aquestes últimes han esdevingut espais cultural, com la Llibreria Calders, on l’activitat és constant. Podríem dir que espais com ara Calders, No Llegiu i molts altres han continuat el que representaven Laie i La Central a Barcelona, o la 22 a Girona, pioners de la modernitat.

Amb relació al món editorial, podríem dir que ha mimetitzat l’eclosió de les petites llibreries activistes. Ara tenim un munt de segells d’unes característiques determinades: poc personal, editor factòtum que pràcticament fa tots els papers de l’auca i títols molt triats, amb autors implicats i traduccions selectes per part de traductors exigents, que no van a tant la pàgina. És, en definitiva, un univers diferent, que no necessàriament ha de ser pitjor. La concentració d’infinitat d’editorials catalanes històriques en multinacionals com Planeta, Random House i RBA va alterar el microclima. I després de la quantitat testimonial de llibres que pot publicar La Magrana o, per exemple, el paper marginal que té la poesia en els segells del grup Planeta –pràcticament només publica la col·lecció Els Llibres de l’Ossa Menor–, el tipus de llibres i autors que històricament havien publicat Proa, 62, Columna, Destino, Empúries, Pòrtic i Selecta han anat a parar a tots aquests editors nous, que neixen amb propostes estimulants.

Les dues últimes, Prometu i Quid Pro Quo, s’afegeixen a l’embranzida que han significat els últims anys Amsterdam i Ara Llibres, Rata i Catedral –vinculades a Enciclopèdia Catalana–, Edicions de 1984, Club Editor, Raig Verd, Viena, Les Hores, Tigre de Paper, Males Herbes, Angle, Saldonar, Més Llibres, Periscopi, Quaderns Crema, Adesiara, Curbet, Sidillà, Lleonard Muntaner, Meteora, Eumo, Gregal, Comanegra, Labreu, 66, La Campana, Pagès, Arola, Bromera, 3i4 i fins i tot les importants aportacions que han fet al mercat català Salamandra i, sobretot, Anagrama, que després de tancar la col·lecció que mantenia amb Empúries s’ha convertit en una marca dinàmica, tant de traduccions com d’autors catalans, fins i tot amb un premi de prestigi. Cito de memòria i em deixo projectes, perquè l’espectre és immens i no els vull avorrir amb llistes inacabables. La notícia, però, d’aquest Sant Jordi és l’aparició de dues noves i ambicioses editorials, que apareixen amb dos segells petits. D’una banda, Prometeu, que neix sota l’aixopluc de la vilanovina El Cel i la Nansa; de l’altra, Quid Pro Quo, que sorgeix a través dels mallorquins El Gall Editor. Totes dues impulsaran traduccions de qualitat i des de gèneres poc comercials com ara la poesia, el teatre, la narrativa breu i l’assaig literari. Tenen darrere propostes consolidades en el nostre fràgil ecosistema, però la cura dels quatre primers títols de cada fornada és extraordinària.

Parlo amb Xavier Arola –no el confongueu amb els editors de Tarragona–, que apareix al capdavant de Prometeu. El seu discurs és clar: “Prometeu Edicions neix amb una clara intencionalitat i voluntat de portar a l’edició en llengua catalana veus, paraules i autors que d’alguna manera van apostar per la llibertat, per la llibertat d’entendre i de viure el món i, és clar, per la llibertat d’expressió literària. Així, sovint van trencar motlles i cànons socials o artístics del moment en què els va tocar viure. És una feina que ens hem encomanat un equip de persones i que comença amb la imprescindible figura del traductor, que en aquest cas s’ha concretat amb la indispensable col·laboració –per exemple, en el cas del títol Deliri d’amor, de la italiana Alda Merini– de Meritxell Cucurella-Jorba, poeta, traductora i estudiosa de la poeta Merini que ens acompanya en la tasca de presentar i reivindicar aquesta figura als nostres lectors més propers mitjançant un interessant i contextualitzador pròleg, un ampli ventall de notes a la traducció que ens permeten endinsar-nos en l’univers Merini, i notes biobibliogràfiques tant de l’autora com de la traductora per fer l’experiència més completa i, és clar, d’una fidel –no pas literal– i treballada traducció.” Eufòric, tot i estar convalescent d’una operació, conclou: “Celebrem, doncs, l’inici d’aquesta nova aventura i deixem-nos escalfar pel foc del nou Prometeu alliberat.” Merini ha estat precedida per la poeta brasilera Hilda Hilst i pel premi Nobel Dario Fo, que amb Si poc cobrem, res pagarem! apareix en edició bilingüe a càrrec de Marta Garcia Puig.

Per la seva banda, Quid Pro Quo Edicions, liderada per l’editor Gracià Sánchez Font i el director Antoni Xumet, “neix amb l’objectiu de donar veu a les traduccions”. “Les lletres catalanes estan mancades d’uns textos literaris que o bé han passat desapercebuts o bé estan descatalogats. Tot i l’aposta clara d’oferir al lector la possibilitat d’accedir a textos originalment d’altres llengües, no es descarta incloure-hi obres d’autors catalans escollits.” Els primers títols són una antologia de clàssics contemporanis: Jean Cocteau, Alberto Manguel, Édouard Levé, Yasushi Inoue, –tots quatre per Sant Jordi–, Gonçalo M. Tavares, Ivan Bunin, Stevenson, Gesualdo Bufalino i Cartes a Milena de Franz Kafka.

Algú pot parlar de crisi?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona