Teatre

COMPTAR AMB TOTHOM

J. Bordes

Al costat dels actors

Una trentena d’oficis que complementen el fet teatral ha passat per les ‘bambolines’

Un àlbum dels artesans invisibles

En aquesta pàgina del suplement, sembla innecessari dir que el Cultura desapareix avui. Fins a nova ordre. Durant la darrera època (que va arrencar el gener del 2016 en format mensual), la secció de Teatre ha volgut destacar les labors menys conegudes. Començant per l’apuntador del Liceu. I acabant pel transportista que més cops deu haver vist La extraña pareja (si no hi sumem els mateixos actors, evidentment). La secció que avui s’acaba ha volgut evidenciar que més enllà de l’autoria, la direcció i la interpretació hi ha molts personatges invisibles que fan imprescindible o, com a mínim més viable i còmode, l’ofici de pujar a escena. Per acomiadar-nos, hem construït aquest àlbum de fotos que els agermana Seguiran (i seguirem) al costat del teatre, encara que potser ara costi més identificar-los.

Abans de pujar una obra a l’escenari cal preveure tot un desplegament tècnic: des del disseny de l’escenografia ( Marc Salicrú , novembre 2016) fins a la seva construcció ( Carles Pujol , gener 2018). Puntualment, es poden rescatar telons històrics ( Toni Martínez , setembre 2017). També cal traduir el text ( Anna Soler Horta , octubre 2016), que puntualment s’edita ( Alfred Arola , juny 2017). Per una altra banda, cal atendre l’espai sonor ( Àlex Polls , febrer 2017); preveure perruques i joies si són adaptacions d’època o personatges històrics ( Àngels Palomar , juliol 2017); per als actors a vegades cal fer coaching ( Miquel Crespi , octubre 2017); dissenyar el cartell de l’espectacle o el festival ( Roger Adams , desembre 2016); fer fotografies per a la premsa, la companyia i l’arxiu ( Ros Ribas , març 2016, Premi Gonzalo Pérez de Olaguer 2015); triar l’emplaçament idoni ( Gerard Feliu , maig 2017). I si és al Grec, s’hi suma la jardineria (Lluís Abad, juny 2016). És una feina ingent que sovint ha de planificar la producció executiva ( Cristina Raventós , setembre 2016). Ja als assajos d’òpera s’integra l’apuntador ( Jaume Tribó , gener 2016). En la primera entrevista que obria la secció recordava que al principi si “entrava un ase a l’escenari jo no el veia”.També els responsables de subtitulació ( Glòria Nogué , març 2017) adapten el text en funció de la versió operística. La baixada a l’escenari (el consultor escènic és el que el dissenya per garantir-ne el millor ús, Dino Ibáñez , desembre 2017) implica l’aparició del taquiller ( Manolo Trullàs , maig 2016); de la cap de sala ( Helena Font , febrer 2006); de l’attrezzista ( Joan Cesena , abril 2016); del responsable de fidelització de públics ( Pepe Zapata , abril 2018), i del que ajuda a triar entrades, el call center ( Frederic Rodríguez , febrer 2018). Si hi ha un estrip o cal fer recosir un botó o pintar un element que s’escrostona en una sessió de l’Auditori trobem Laia Galofré (gener 2017). En gira, hi juga el distribuïdor d’espectacles (Jordi Fàbregas, agost 2017), el programador ( Agustí Coll , abril 2017), el transportista ( Marcelino García Avilés , maig 2018), els road manager ( Lola Davos , novembre 2017), l’electricista municipal per a festes majors (Carles Castellví, agost 2016). I, sí, admetem-ho, en la sèrie se’ns han colat dues ànimes de l’escena com són ara l’actriu Imma Colomer (Premi Gonzalo Pérez de Olaguer 2016, abril 2017) i el creador Iago Pericot (Premi Pérez de Olaguer 2017, març 2018).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona