A la recerca d’afecte

Andrew Haigh (North Yorkshire, a Anglaterra, 1973), va aconseguir un cert ressò amb la seva anterior pel·lícula, 45 años, que va valer a Charlotte Rampling una nominació a l’Oscar i el premi del cinema europeu a la millor actriu. Director també de Weekend, distingit en festivals de cinema d’autor o gais, Haigh aborda ara a Lean on Pete la història d’un adolescent de Portland abandonat pels seus pares que emprèn un viatge a la recerca d’una tieta acompanyat d’un cavall. Són films molt diferents, però Haigh diu, en una entrevista a El Punt Avui, que “tenen fils que els connecten, emocionalment són molt semblants, tot i que els contextos són diferents”. “Al món hi ha llocs i persones molts diferents, però tots tenim necessitats bàsiques que ens cal cobrir”

Lean on Pete adapta una novel·la de l’autor de Portland Willy Vlautin. “La vaig llegir fa sis anys i em va semblar desencoratjadora, generosa, tendra... El viatge de Charlie i la seva desesperada recerca de seguretat, d’afecte, em va tocar de ple. Si has de passar anys fent una cosa, necessites estimar-la de debò.”

Tot i que té alguns elements de western, la pel·lícula es mou més aviat en el terreny del drama. “El western tracta d’algú buscant la llibertat –comenta–, i sempre viatgen cap a l’oest, però a la meva pel·lícula viatja cap a l’est i busca ajuda. Era com apartar el mite del western, del que se suposa que és Amèrica.” Una Amèrica que no queda gaire ben parada: “Ja apareixia a la novel·la, mostra que hi ha gent que lluita desesperadament i ningú els ajuda, estan abandonats. El somni americà pressuposa que és un món perfecte, però no és així. Amèrica es ven molt bé, però quan vas allà és totalment diferent.” La pel·lícula evita els excessos. “No volia que fos gens sentimental, això és el que em va agradar de la novel·la, que no ho era –assegura el cineasta–. Jo no sóc sentimental, però hi ha moltes trampes en què podia caure. El cavall només podia ser un company de Charlie, res més.” Tot i així, adolescent i cavall connecten emocionalment: “El cavall no entén les paraules de Charlie, però nota les seves emocions, l’alegria, la tristesa... I això és el que crea una relació entre ells.”L’adolescència en sí ja és una crisi, però Andrew Haigh ens presenta un cas extrem. “Per a un adolescent, la crisi sol ser més existencialista: d’identitat, sexualitat... Però per a Charlie, el pitjor és que no té seguretat, ni estabilitat, passa gana... Coses a les quals un adolescent no s’hauria d’enfrontar mai.”Per a interpretar-lo, va escollir un jove actor nord-americà, Charlie Plummer, que també ha treballat amb Ridley Scott a Todo el dinero del mundo, i recorda actors com River Phoenix o Leonardo DiCaprio quan era jove. “Hi ha alguna cosa especial en el seu aspecte, en la seva mirada –remarca Andrew Haigh–. Té l’aspecte que ha de tenir un heroi. Físicament és interessant, i a més, és molt intel·ligent i sensible. Té molt talent i es podria convertir en un d’aquests actors.”