opinió. Professor de la Universitat Rovira i Virgili

Els goigs de la Pobla de Mafumet

Aquesta localitat acaba de celebrar les Festes Decennals en honor de la Mare de Déu del Lledó i s'han editat un llibret on apareixen reproduïdes set edicions dels goigs

Enguany la loca­li­tat de la Pobla de Mafu­met acaba de cele­brar les Fes­tes Decen­nals en honor de la Mare de Déu del Lledó, fes­ti­vi­tat que se cele­bra el dia 2 de febrer. Per aquest motiu, la parròquia d'aquesta loca­li­tat ha publi­cat, patro­ci­nat per l'Ajun­ta­ment, un lli­bret on apa­rei­xen reproduïdes set edi­ci­ons dels goigs o gojos a la Mare de Déu del Lledó. La pri­mera edició data de l'any 1907 i la dar­rera, del 2009, el text de la qual ha estat ela­bo­rat per l'emi­nent gogista Mn. Joan Roig, rec­tor de la parròquia de Sant Jaume d'Ull­de­mo­lins. Els gojos són cançons reli­gi­o­ses que lloen les excel·lències de Nos­tre Senyor, de la Mare de Déu o dels sants, gai­rebé sem­pre sota una advo­cació con­creta. Són una forma de litúrgia popu­lar prac­ti­cada en actes de devoció col·lec­tiva. Els goigs o gojos són un gènere poètic semi­po­pu­lar, d'arrel medi­e­val, dels més con­re­ats arreu dels Països Cata­lans fins a l'actu­a­li­tat. La forma estròfica dels gojos prové d'un gènere poètic profà ano­me­nat dança, cul­ti­vat pels tro­ba­dors medi­e­vals. El mot goigs o gojos és la tra­ducció de la paraula lla­tina gau­dia, amb la qual es desig­na­ven les com­po­si­ci­ons que com­me­mo­ra­ven els set gojos ter­re­nals de la Mare de Déu, això és: l'Anun­ci­ació, el Nai­xe­ment de Crist, l'Ado­ració dels Reis, la Resur­recció, l'Ascenció, la Vin­guda de l'Espe­rit Sant i l'assumpció. Una vegada ja uni­ver­sa­lit­zat el gènere, aque­lla tra­dició de lloar els set gojos ter­re­nals de Maria per­dura dins els gojos dedi­cats a advo­ca­ci­ons mari­a­nes con­cre­tes, en la dar­rera versió dels gojos a la Mare de Déu del Lledó de la Pobla de Mafu­met tro­bem la referència del goig ter­re­nal del Nai­xe­ment de Crist a la sisena estrofa: «Res­tant verge vau con­ce­bre, / tota santa heu infan­tat! / Rei de Pau, per vos nai­xia, / tot un Déu se us fa plançó.» A la novena estrofa, apa­reix refe­rit el goig ter­re­nal de la Vin­guda de l'Espe­rit Sant: «Teia viva, torxa encesa, / us cris­mava l'Espe­rit / coro­nant-vos d'ardi­desa, / que us gua­reix el cor ferit...»

La lite­ra­tura gogística va començar a des­per­tar l'interès dels col·lec­ci­o­nis­tes durant el segle XIX, la qual cosa ha permès que avui es pugui dis­po­sar de nom­bro­sos i rics aplecs de gojos. Durant els segles de decadència literària de la nos­tra llen­gua, els fulls dels gojos es van anar escam­pant amb pro­fusió per la nos­tra terra i van cons­ti­tuir, per a molta gent, l'única pos­si­bi­li­tat de lec­tura en català.

La tra­dició gogística no s'inter­romp en cap dels períodes de les lle­tres cata­la­nes i durant els segles XVIII, XIX, XX i XXI se n'escri­uen i se n'impri­mei­xen contínua­ment. Segons un tre­ball de l'any 1964, es cal­cu­lava la seva existència en 30.000 exem­plars. El gènere dels gojos ha per­du­rat fins als nos­tres dies sense per­dre el seu caràcter de reli­gi­o­si­tat popu­lar però amb l'encert de saber-se adap­tar als nous temps. Mos­tra d'això la tenim en la dar­rera versió dels dedi­cats a la Mare de Déu del Lledó, d'on s'han eli­mi­nat les anacròniques i des­a­for­tu­na­des referències a «les armes de Mahoma» o a «sense rebre d'alarb ultratge» que can­ta­ven els gojos antics; en canvi, Mn. Joan Roig ha trans­for­mat en posi­ti­ves, basant-se en fets reals, les ante­ri­ors referències a l'islam, quan a la segona estrofa escriu: «Bell esclat de pri­ma­vera / per al poble cristià! / També us canta i us venera, / ple d'elo­gis, l'Alcorà». I és que, per si no ho sabíeu, les dones musul­ma­nes de Jeru­sa­lem freqüenten la tomba de Maria, cus­to­di­ada pels orto­do­xos, com a lloc de pregària habi­tual. Enho­ra­bona, doncs, a la Pobla de Mafu­met per l'edició del lli­bret de les Fes­tes Decen­nals de la Mare de Déu del Lledó, enho­ra­bona als autors dels arti­cles que hi apa­rei­xen –Mn. Manuel Fuen­tes i Mn. Josep Raventós– i enho­ra­bona a Mn. Joan Roig, l'autor de la lle­tra d'aquesta dar­rera edició dels gojos. Per molts anys!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.