Els paranys ‘humanitaris’
Nadine Labaki manipula emocionalment amb el film ‘Capharnaüm’, presentat al final del Festival de Canes
Labaki fa un film maniqueu, que força el sentimentalisme i eludeix la política
La libanesa Nadine Labaki va triar un nen preciós (Zain Alrafea) per convertir-lo en el malaurat heroi de Capharnaüm, presentada a concurs ahir a Canes, on sembla que ha emocionat contenint tota mena de paranys per mostrar-se com una pel·lícula sensible davant de la infantesa abandonada i maltractada a causa de la pobresa i dels pocs escrúpols dels abusadors sexuals i els traficants de persones, apareixent-hi també el drama des refugiats. El problema és que s’ha concebut com un calculat producte humanitari. Labaki, també una actriu que va revelar-se com a directora a Canes fa anys amb Caramel, arranca amb una vista judicial en què Zain, condemnat per haver apunyalat un home, es querella contra els seus pares acusant-los d’haver-lo posat al món. La seva advocada és interpretada per la mateixa cineasta, que així remarca que és la defensora de la seva causa i, de fet, dels nens maltractats.
Símbol de l’Orient Mitjà
El film, localitzat a Cafarnaüm per representar simbòlicament els desastres de l’Orient Mitjà, pràcticament s’estructura en dos llargs flashblacks (el primer des del punt de vista del nen) i narra com Zain marxa de casa indignat amb els seus pares, que venen una de les seves filles, i sobreviu cuidant un nen petit (també preciós) que alhora serà abandonat forçosament per la seva mare, una refugiada etíop. El segon flashback neix del punt de vista d’aquest últim personatge, però es permet no seguir-lo quan ella es fa absent i els nens deambulen sols. Què deu importar-li cuidar la forma narrativa a Labaki quan té entre mans un material per demostrar la seva sensibilitat social, tot i que ho fa rabejant-se en la misèria, forçant el sentimentalisme, eludint la política i amb un maniqueisme que carrega contra els pares del nen, malgrat que concedeixi a la mare declarar que és víctima de la pobresa, si bé no li dona joc a defensar-se amb els seus actes.
La mala notícia és que circula per Canes que Cate Blanchett, ambaixadora d’ACNUR, va sortir emocionada de la projecció de Capharnaüm i que així, doncs, el film podria figurar en el palmarès, que s’anunciarà avui. Esperem que la presidenta del jurat, i la resta dels membres, no caiguin en el parany i confonguin la manipulació emocional emparada en una causa humanitària amb l’humanisme polític que, més profund i complex, sí que es pot entreveure en els films que, segons aquesta cronista, haurien de constar en el palmarès: BlacKkklansman, de Spike Lee; Tres rostres, de Jafar Panahi; Guerra freda, de Pawel Pawlikovski, i, sens dubte, Lazaro felice, d’Alice Rohrwacher. A part, per sobre, Le livre d’image, de Godard.
