Lletres

recitals poètics

Lluís Urpinell-i-Jovani

Llupolies i postllupolies

El llúpol, planta que afegeix gust a moltes cerveses, sumat a la poesia, suma ‘llupolia’

Molts poetes han passat per aquests recitals

Amb la par­ti­ci­pació, el prop­pas­sat dijous 12 d’abril, a la Llu­po­lia (Llúpol + Poe­sia) Núm. 12 (casu­al­ment), del poeta i tra­duc­tor de poe­sia fran­cesa al català –i nar­ra­dor, també!– Jordi Vintró, del qual, de fet, no cal pre­sen­tació –la seva extensa obra ja ho fa–, però del qual em plau, tot seguit, de for­nir-vos-en una –es tracta d’un sonet que un dels meus heterònims li va dedi­car quan entrà a la sei­xan­tena (Naips Nous, Labreu, col·lecció Ala­ba­tre, núm. 6. Cor­nellà de Llo­bre­gat, gener del 2007)–, hem arri­bat –si hi sumem les dues llu­po­lies mono i bitemàtiques, extra­or­dinàries, com les hem ano­me­na­des, que ja han estat dutes a terme: una de bàquica, la 6.​Bis, tin­guda el 16 d’agost del 2017, i una altra de libi­di­nal (apro­fi­tant la diada de l’anos­trat Sant Valentí i el sei­xanta-cinquè ani­ver­sari del cre­a­dor i direc­tor de les llu­po­lies), la 10.​Bis, tin­guda el pas­sat 14 de febrer de 2018– al catorzè mari­datge de llúpol amb poe­sia, cele­brat a la Cer­ve­sera Arte­sana, al car­rer Sant Agustí, de Bar­ce­lona, sense cap mena de sub­venció ni de patro­natge públics (!!!) –i no ho dic pas amb orgull, ans tot al con­trari!–, però gra­ti­fi­cant, àmpli­a­ment, totes i tots les/els poe­tes con­vi­dats.

Ha arri­bat, doncs, pot­ser, l’hora de par­lar-ne, oi?

Però, ara, com hem que­dat abans, tor­nem a en Jordi Vintró. Vintró (La Sei­xan­tena): “Magí del Maig Francès, cabells d’Ein­stein, / El bard del vers milè –ep, poca broma!–, / Que ni la mitra més mitral no doma, / O l’home nu, de Cercs –ull d’Eisens­tein. // Anem a veure el Jugends­til de Riga. / A pren­dre un per­silé pels volts de Baune, / O a can Gelpí un cre­mat quan peta l’ona...! / Si no, també a Marràqueix una figa... // Qui avui no sap sonar..., que ja no tru­qui! / És llei: qui desfà el joc, trenca el coratge, / I no hi ha fum, si no corre l’oratge... // No es crea a si qui no té el cor sal­vatge!: / La vida és, doncs, tot l’opi que un s’estu­qui... / Altra­ment, que s’equi­vo­qui el kabuki!”, Ludwig Gio­vanni.

Qui ha par­ti­ci­pat a les llu­po­lies?

Doncs, gai­rebé tot­hom, ja: una poeta i tres poe­tes guar­do­nats amb el premi Car­les Riba de poe­sia: Maria Cabrera (L. 3: 3-4-2017), lingüista; David Cas­ti­llo (L. 5: 12-6-2017), direc­tor d’aquest suple­ment; Víctor Obi­ols (L. 1: 6-2-2017), filòleg, músic i can­tau­tor (Víctor Boca­ne­gra), i Mar­cel Riera (L. 2: 6-3-2017), fun­ci­o­nari i ver­si­o­na­dor de poe­sia anglo­sa­xona i xinesa; però també hi han inter­vin­gut la poeta Mireia Vidal-Conte, guar­do­nada, recent­ment, amb el premi Crítica de Serra d’Or, la qual, per motius de salut, delegà en el poeta Edu­ard Car­mona el seu reci­tal (L. 9: 20-12-2017); les cre­a­do­res de l’espec­ta­cle Poeçons: la poeta Montse Gort i la can­tant, vio­li­nista i pro­fes­sora de música Laia Rius (L. 8: 20-11-2017); el poeta, catedràtic de filo­lo­gia anglesa de la UAB, dra­ma­turg i tra­duc­tor de poe­sia anglesa al català Josep M. Jaumà (L. 7: 9-102017); el joveníssim docte poeta Car­les Morell (L. 4: 8-5-2017), que, fa poc, ha gua­nyat el premi Màrius Tor­res de poe­sia; els poe­tes Josep M. Capi­lla i Jordi Mas, experts en lite­ra­tura xino­ja­po­nesa, a qui acom­panyà la rap­soda xinesa Evelyn Chen (L. 6: 17-7-2017); el poeta, his­to­ri­a­dor i guia turístic ber­guedà Toni Gol (L. 5: 12-6-2017); el trio poètic com­post per Núria Pujolàs, Lali Ribera –que, en aque­lla avi­nen­tesa, per motius de salut, repre­sentà la poeta Cris­tina Com­pany– i Jordi Roig, auto­res i autor del lli­bre i de l’espec­ta­cle inti­tu­lat A punt (L. 10: 15-1-2018); el poeta i rap­sode Sal­va­dor Giralt (L. 10: 15-1-2018), i, final­ment, els poe­tes i tra­duc­tors de poe­sia fran­cesa al català Andreu Subi­rats i Víctor Obi­ols/Boca­ne­gra (L. 11: 12-3-2018), que bas­ti­ren una sessió monogràfica dedi­cada a François Villon, la qual fou anun­ci­ada com la “1a villo­nada de la història”.

Pel que fa a les dues llu­po­lies extra­or­dinàries suara esmen­ta­des, hi han par­ti­ci­pat diver­ses/os poe­tes, algu­nes/ns de les/dels quals s’han fide­lit­zat a les post­llu­po­lies (llúpol + micròfon obert per a tot­hom qui vol reci­tar i/o rap­so­diar), com ha estat el cas de les poe­tes i/o rap­so­des Clara Bas­sols, Mixa, Roser Amills, Ana-Cloe Bru­gue­ras, etcètera, i els poe­tes i/o rap­so­des Esteve Pujol, Joan Vich, Andy Whit­tet, Josep­mi­quel Servià, etcètera.

Per què unes llu­po­lies?

Per­ta­nyen, de fet, les llu­po­lies a la nos­tra dèria –goliàrdica, si es vol– de voler des­sa­cra­lit­zar la poe­sia, és a dir, de difon­dre-la, urbi et orbe, fora de les lli­bre­ries, bibli­o­te­ques, etcètera.

Vam inten­tar, ja, el 1986 –quan diri­gia les Edi­ci­ons Anglo-cata­la­nes–, amb el poeta nord-ame­ricà Burt Beck­mann, de posar-ho a la pràctica, per mitjà de les ano­me­na­des esto­va­lles poètiques, idea que fou ben­vin­guda per l’empresa de res­tau­ració Medas, que s’avingué a dis­tri­buir-ne un total de 250.000 uni­tats per tots els seus punts comer­ci­als de l’auto­pista del Medi­ter­rani (A-7), com­pre­sos entre la Jon­quera i Guar­da­mar.

També, uns mesos abans, el Depar­ta­ment de Política Lingüística de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya acollí aquesta ini­ci­a­tiva i ens n’enco­manà unes 100.000 uni­tats, que difongué, supo­sa­da­ment, per tots els cen­tres de Nor­ma­lit­zació Lingüística d’ales­ho­res i que pagà, però, a “preu de cost de fabri­cació” i direc­ta­ment a l’empresa pro­duc­tora!

Medas tenia la volun­tat d’anar dis­tri­buint i dis­tri­buint esto­va­lles poètiques, si acon­se­guia un ajut ofi­cial, però, atès que aquest no s’obtingué, s’estroncà tot aquest doll poètic. Ana­tema! Vull agrair, ara i ací, al senyor Víctor Nuez, empre­sari del res­tau­rant del Drugs­tore David, la seva excel·lent pre­dis­po­sició a adqui­rir diver­sos milers d’exem­plars de mate­rial de què acabo de par­lar.

D’altres assaigs dins aquest àmbit també foren duts a terme, amb el segell de l’empresa suara esmen­tada: el pri­mer lli­bre-pòster (Tankes de París), els pòsters poètics (amb tex­tos de Josep Palau i Fabre, Joan Noves, Miquel de Palol i Lluís Urpi­nell-i-Jovani) i nar­ra­tius (Mercè Rodo­reda), etcètera.

Res­ta­ren pen­dents d’imple­men­tar, com tants altres pro­jec­tes, els vide­o­po­e­mes clip, etcètera...

En fi, con­vido totes les ins­ti­tu­ci­ons, públi­ques i pri­va­des, i totes les empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals, o no, a recu­pe­rar, com a mínim, les esto­va­lles poètiques (gio­van­ni­ludwig@​gmail.​com)!!!

Un país sense difusió poètica mas­siva és un país sense sub­cons­ci­ent, és a dir, mori­bund o, curt i ras, mort! I, igual­ment, una soci­e­tat opu­lenta, com la cata­lana, si no despèn prou pis­trincs, grosso modo, en la cul­tura pròpia, deixa d’exis­tir!

Pre­ce­dents de les llu­po­lies

Sense recórrer als mis­te­ris d’Eleu­sis (1500 a C), diria que el pre­ce­dent pri­mer i més clar són els goli­ards, que, d’alguna manera, Villon i Bau­de­laire exal­cen i enal­tei­xen, i, més recent­ment, a Bar­ce­lona, sal­tant per damunt de les tertúlies artísti­ques dels Qua­tre Gats, d’imi­tació de les que s’ana­ven fent a París, al segle XIX, serien –sense menys­prear, gens ni mica, les que s’havien fet, abans (anys 80), a diver­sos indrets de Berga (La Gene­ral, etcètera.) i a la Pia­nola (Pala­fru­gell), sota la direcció del poeta i edi­tor Marc Romera, etcètera–, els reci­tals que, el dime­cres, tenen lloc a L’Hori­gi­nal, al barri del Raval; al petit bis­trot El Pastís, al peu­da­vall de la Ram­bla, el dar­rer dijous de cada mes –sem­pre, de la mà del poeta i can­tau­tor Víctor Obi­ols/Boca­ne­gra–, a la Cre­a­teca (Eixam­ple), a La Iguana (Les Corts), etcètera, i, dar­re­ra­ment, al Cara B (Gràcia), de què par­la­rem més enda­vant.

Final­ment, per bé que situ­ats en un marc adi­o­nisíac, cal esmen­tar els Dilluns de Poe­sia, que orga­nitza, al Cen­tre d’Arts Santa Mònica (també al peu­da­vall de la Ram­bla), la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes, i, dins aquest nivell, també cal res­se­nyar les nom­bro­ses lli­bre­ries que, des de fa temps, duen a terme acti­vi­tats poètiques: Ona, Nolle­giu, La impos­si­ble, etcètera.

Les llu­po­lies són, de fet, un intent –una rea­li­tat, ara, ja– d’engra­ciar una acti­vi­tat poètica men­sual, és a dir, de dur a terme mari­dat­ges de llúpol amb poe­sia a la Vila de Gràcia, en tota la seva extensió.

En efecte, la pri­mera part de les llu­po­lies, que sol començar vers les nou del ves­pre, con­sis­teix en la pre­sen­tació de la llu­po­lia de torn, a cura del seu direc­tor, i un reci­tal, comen­tat, a càrrec de les/dels poe­tes con­vi­da­des/ts. Pel que fa a la segona part, que hem ano­me­nat post­llu­po­lia, es tracta, sim­ple­ment, d’un micròfon obert que posem a dis­po­sició de qual­se­vol poeta o rap­sode/a que tin­gui ganes de decla­mar.

No ha estat gens fàcil de poder ende­gar les llu­po­lies. De fet, han cal­gut uns deu anys ben bons de tena­ci­tat i el cop de mà del nou encar­re­gat de la Cer­ve­sera Arte­sana, Jeff Kiers, per poder-les imple­men­tar.

Però ens n’hem sor­tit, que és el que compta, a la llarga, oi?

Una arris­cada pro­posta poètica

No seria pos­si­ble, atesa la importància cab­dal que cada cop més té la poe­sia a casa nos­tra –Cata­lu­nya és, avui dia, pot­ser, l’indret mun­dial on més ebu­llició poètica hi ha–, de crear un Cen­tre de la Poe­sia a Bar­ce­lona (con­cer­tat, o no)?

Me l’afi­guro gran, amb diver­ses sales d’actes, on fer-hi reci­tals, cançó, cinema..., amb una bibli­o­teca i una lli­bre­ria espe­ci­a­lit­za­des en poe­sia..., àdhuc amb boti­gues de mar­xan­datge líric, etcètera, amb una pas­tis­se­ria amb lla­mi­na­du­res de nom poètic..., amb un o dos res­tau­rants/bars, amb una carta ídem, on mun­tar tertúlies..., amb un hos­tal on per­noc­tar..., i molts vídeos arreu de les parets... Ho deixo aquí.

Fins la pròxima llu­po­lia, doncs!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.