Els tres grans pilars de la màgia

La Fira de la Màgia de Torroella de Montgrí (Fimag) va arrencar divendres a la nit amb l’espectacle de Laurent Piron Battemen de peur, una proposta de magie nouvelle. De fet, la Fimag ja va apostar l’any passat per un espectacle d’aquestes característiques amb Rémi Lasvènes, de la companyia Sans Gravité, amb Déluge. Ara mateix, no és tan rellevant si l’espectacle del mag belga Lourent Piron, que volia ser un viatge interior pels records d’un personatge, en Gaspard i les seves pors, tenia més o menys dinamisme i dramatúrgia. El que és rellevant és l’aposta per una programació variada que sembla tenir clar que vol treballar els tres grans pilars de la màgia que molt bé va definir l’enyorat Tommy Wonder: el relat i la psicologia, la mecànica i la manipulació. Tots aquests pilars formen part troncal de la Fimag, amb més de 20 mags, espectacles als carrers, places i patis, màgia solidària, tallers, la primera Fira de Programadors i la gran gala internacional. Estem davant d’una proposta que ha assumit totalment, i amb molt bon criteri, l’Ajuntament, amb la producció dels professionals Massís del Montgrí Produccions Artístiques.

L’espectacle inaugural de Laurent Piron contenia aquests tres pilars i els apropava al públic a través del concepte de magie nouvelle. Aquesta modalitat, una varietat més d’art contemporani si es vol, aposta per reinvertir la creativitat potencial de la màgia més tradicional, amb qüestions que, tot i que són contemporànies, han estat descuidades durant molts anys per la màgia tradicional. Personalment no ho comparteixo del tot. En tot cas, i per dir-ho amb poques paraules: seria apostar per l’emoció a través del relat ajudat per la màgia. Sona bé, però continuem allà mateix; perquè la màgia sigui bona, ha sorprendre i emocionar. El treball de Piron, doncs, partia d’una molt bona idea, per li va mancar ritme. Res a veure amb el número del mateix Piron de la gala internacional; un Piron dinàmic, divertit, original i amb un relat ben construït i amb una màgia lluminosa i fresca. Jean Eugène Robert-Houdin, el pare de la màgia moderna, va dir que un mag és un actor que fa de mag. L’escola de màgia alemanya de Stuttgart n’és un exemple clar. Eberhard Riese, el seu gran ideòleg, aposta per construir espectacles amb una relat interior i exterior, on res es deixa a l’atzar. Uns arguments que defensa per exemple Jim Steinmeyer, un dels millors consultors, productors i dissenyadors d’il·lusions màgiques i efectes especials teatrals a escala internacionals amb creacions com Origami, Interlude i Walking through a mirror.

L’experimentació de divendres, aquella que pren riscos, com la de Piron, va deixar pas el dissabte a la gala internacional. Aquí va entrar en escena la màgia més tradicional, amb idees fresques de la mà d’artistes com el mateix Laurent Piron, amb un divertit número de boles; Charlie Mag, amb els clàssics coloms; Kenris Murat i Aurelia, amb aparicions de cartes a ritme de tango; Javier Benítez, amb un impressionant canvi de cartes, homenatge a Arturo de Ascanio – i també Alex Elmsley– i Miguelillo, que va fer les presentacions. Números tradicionals de primer nivell i d’altres de més originals, com el de drons de Kenris Murat, que van fer que l’auditori connectés amb l’essència de la màgia i visqués l’experiència de manera clara i rotunda. Avui serà el torn del mediàtic Mag Lari, amb Dolce Vita, una aposta segura. En màgia costa molt innovar, però els mags ho continuen fent cada dia, com el mateix Mag Lari, que es reinventa, o, i per què no destacar-lo, el mateix Laurent Piron, que des de la magie nouvelle no defuig el risc i aposta per crear una experiència visual que només pot acabar fent-lo més i més gran. La Fimag, doncs, ja té els tres pilars, ara només pot fer créixer la seva màgia.