La dansa vessa arreu

Hi haurà col·laboracions amb el MNAC, amb el Macba i amb la Sala Hiroshima. El Mercat de les Flors amplia el seu abast, fins i tot, més enllà de la fàbrica de creació El Graner. La directora artística, Àngels Margarit, planteja suport a companyies residents (sense la necessitat de presentar espectacle) i associades i confia a engegar l’embrió del que hauria de ser una eina per crear produccions de gran format a Catalunya que, posteriorment, giressin arreu. Tot i això, des de setembre passat (degut a l’enrenou polític), està en espera que li aprovin el contracte programa en què demana un increment de les aportacions de les institucions. Aquest 2018 el pressupost és de 4,6 milions. Aspira a apropar-se als 6 milions en tres temporades. El lema d’enguany és Dansa desbordada. S’amplien les col·laboracions amb els programes que porten la dansa als nous espectadors. Per exemple, una APP al telèfon mòbil que es convertirà en una maleta didàctica de dansa virtual. Sense fronteres; trencant els límits.

La cartellera que ha dissenyat Margarit té noms de casa com La Veronal (es reposarà La Pasionaria, que s’estrena al Grec); Thomas Noone (Closer); Big Bouncers (són protagonistes d’una constel·lació d’espectacles en els quals ballen i proposen accions paral·leles); Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol (protagonitzen una altra constel·lació); Escarlata Circus (juntament amb Los Galindos garanteixen circ per Nadal i més enllà); així com els tres residents (del 2018 al 2020): Roser López Espinosa; Guy Nader/Maria Campos i Pere Faura... A escala internacional, es convida noms coneguts com Rosas (d’Anne Teresa de Keersmaker) amb Achterland, una coreografia de referència del 1990; torna després de molts anys Batsheva Dance Company (Venezuela suposa el comiat d’Ohid Naharin de la companyia) i es dona a conèixer el treball de Meg Stuart (Lleó d’Or de Venècia a la seva trajectòria) i Boris Charmatz (Flip book i 10.000 gestos, serà el responsable d’una constel·lació d’accions per donar-se a conèixer). També La Ribot disposarà d’un cicle específic que aspira a fer un repàs. El Mercat també aprofita la proximitat de programació (i física) de l’Hiroshima per a oferir funcions de nova autoria, fomentada pel programa de dansa internacional Aerowaves. Un exemple és Bacants de Marlene Monteiro (coreografia amb la qual va rebre el Lleó de plata). Jesús Rubio Gamo Margarit coincideix amb l’anterior director del Mercat de les Flors, Cesc Casadesús, de la necessitat de transversalitzar públics. Per això, aquest any es munten accions tant al MNAC (hi ha una acció programada de Jordi Galí, de 3 hores, en què va construint una instal·lació en directe), com al Macba que vinculen les arts plàstiques amb el moviment i que busquen compartir nous espectadors. Les sales (Maria Aurèlia Capmany, Ovidi Montllor i Pina Bausch) així com la fàbrica de creació El Graner, estan a ple rendiment. En espera de sumar el Grec, l’ocupació de les funcions està en el 80% i es mantenen el marge de 200 funcions per temporada (de 70 títols diferents). Alhora que es desplacen a altres espais també acolliran festivals com La Quinzena de dansa; el Sâlmon (lideratpel Graner); El Més petit de Tots; el Flic; i una nova edició per repensar l’IDN. Després de la mort de Núria Font, fa uns mesos, Margarit no està disposada a perdre el patrimoni que ella va generar. Convidaran especialistes en la videodansa i la tecnologia en la dansa per repensar el festival, alhora que recordar-la (com ja va avançar aquest diari, quan es va produir la seva mort).

Marina Mascarell i Alberto Quesada són els dos artistes associats amb el Mercat. L’equipament els ofereix espai per investigar i suport i acompanyament per consolidar-se. Quesada, de fet, és el responsable de la primera producció Cèl·lula: Serà amb Flamingos, amb 8 ballarins.