Renaixement i ritme celtes

En la seva política de traduir textos clàssics que vagin més enllà de la novetat i de l’edició conjunta amb els segells en castellà, Edicions de 1984 presenta Viatges per Irlanda, un dels llibres de narrativa fascinants del conegut dramaturg irlandès John Millington Synge (1871-1909). Després d’estudiar música a Berlín i literatura a Dublín, el jove Synge va emigrar a París, on va fer una immersió en el moviment simbolista i decadentista. Allà va conèixer també el poeta i, posteriorment premi Nobel, W.B. Yeats, que li recomanaria l’ambient d’una illa irlandesa per copsar la llengua de la gent del poble i establir un lligam amb la natura, que es reflectiria en les seves peces teatrals, en què el folklore irlandès va formar el que s’anomenaria renaixement celta. Fantasia i expressivitat s’unirien als seus personatges, camperols de la terra i gent del mar.

Tal com especifica l’escriptor irlandès Colm Tóibín en la presentació del llibre de viatges: “John Millington Synge, un dels més grans dramaturgs irlandesos del segle XX –i, probablement, el més original–, va ser, també, un dels escriptors de viatges més fascinants de la centúria. En els seus llibres de viatges va trobar una manera d’escriure sobre Irlanda profundament intuïtiva, però alhora clarament antiromàntica; la lenta desaparició d’aquell món l’imbuïa de malenconia, i, tot i estimar obertament els indrets isolats i la seva gent, renuncià a idealitzar-los. A Connemara, Synge viatjava acompanyat del pintor Jack B. Yeats, germà petit del poeta W.B. Yeats. En canvi, Synge va viatjar sol per Wicklow i l’oest de Kerry.” També recorda que aquest llibre, publicat originàriament amb el títol de Viatges per Wicklow, l’oest de Kerry i Connemara, va aparèixer el 1910, un any després de la mort de l’autor, als 38 anys. Tóibín dona claus quan diu: “Synge va treballar la llengua com si fos argila i va crear ritmes i frases d’una quietud i una sensualitat sorprenents. En el seu relat d’una Irlanda sota la pressió de la modernitat, donà compte de tot el que subsistia d’un món antic, un món on va trobar tresors que calia conservar. Creà un estil de prosa d’una bellesa perdurable, en acordança amb els indrets remots per on vagarejava.” El llibre és un viatge al passat poètic.